La reforma de societats afectarà fins a 5.000 empreses catalanes
La modificació exprés de Montoro entra en vigor tot i no tenir garantit el suport al Congrés
BarcelonaLa reforma exprés de l’impost de societats que va aprovar ahir el govern espanyol pot afectar fins a 5.000 empreses catalanes, segons els càlculs de la Generalitat i de la patronal Pimec. La nova norma obliga les empreses que facturen més de 10 milions l’any a avançar el 23% (25% en el cas dels bancs) dels seus resultats comptables en concepte d’impost de societats. La urgència del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per aprovar la mesura i posar-la en marxa va quedar clara a la roda de premsa posterior al consell de ministres: el govern en funcions va aprovar el reial decret al matí i a la tarda s’havia de publicar en una edició extraordinària del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) perquè pugui entrar en vigor avui mateix.
La rapidesa és important per al govern espanyol perquè l’avançament dels pagaments de l’impost de societats es podrà aplicar a les dues liquidacions que queden abans que acabi l’any: la del 20 d’octubre i la del 20 de desembre. La mesura, segons va explicar Cristóbal Montoro, afectarà uns 9.000 contribuents a tot l’Estat (la meitat d’ells a Catalunya segons el conseller d’Empresa, Jordi Baiget) i permetrà recaptar 8.300 milions d’euros, que permetran rebaixar el dèficit públic del 2016 per acostar-se a l’objectiu del 4,6% compromès amb les autoritats de Brussel·les.
El ministre va assegurar que la mesura només afectarà les grans empreses i no les pimes, que són la gran part del teixit empresarial espanyol, tot i que, per definició, les empreses mitjanes són les que facturen entre 10 i 50 milions d’euros. La mesura, segons el ministre, permetrà mantenir la recaptació total per societats entre els 20.000 i els 21.000 milions d’euros, tot i que en realitat això és fictici: les empreses avancen el pagament però, posteriorment, les que hagin pagat més del que els tocaria recuperaran els diners.
La mesura neix amb caràcter indefinit i es mantindrà, segons Montoro, fins que el dèficit públic se situï per sota del 3%, cosa que, segons els objectius pactats amb Brussel·les, no passarà almenys fins al 2018.
La mesura en principi entra avui en vigor, però el decret llei ha de ser convalidat pel Congrés de Diputats en menys de 30 dies. En cas contrari, perdria la seva efectivitat i es retornaria al sistema anterior, fet que encara complicaria més les coses, perquè Hisenda es podria veure obligada a retornar els diners pagats. El ministre Montoro es va mostrar convençut que aconseguirà el suport parlamentari, perquè la mesura ha tingut “una bona recepció” dels diferents grups. En canvi, el conseller Baiget va dir que “seria bo” que el Congrés no convalidés el decret.
Malgrat que el ministre assegurava que la decisió només afectarà les grans empreses, les patronals de pimes catalanes van expressar ahir la seva total oposició a la mesura. Pimec va fer un comunicat en què assegurava que la mesura afectarà 5.000 empreses catalanes. La patronal catalana de petites i mitjanes empreses va criticar la “improvisació del govern espanyol” amb una mesura que penalitza les pimes, que, per afrontar aquest pagaments a compte, es poden veure abocades a dificultats financeres.
La patronal Cecot també va expressar el seu rebuig a la mesura, que té un impacte “considerable i desproporcionat”, en paraules del secretari general de l’organització, David Garrofé. Fins i tot la gran patronal espanyola, la CEOE, considerada més pròxima al govern espanyol, va manifestar la seva oposició a la reforma perquè la considera excessiva i creu que pot afectar la capacitat d’inversió, la solvència i la competitivitat de les empreses espanyoles, amb el consegüent impacte en la creació d’ocupació.
També el conseller d’Empresa i Coneixement va alertar dels perills que suposa la mesura, ja que perjudicarà la competitivitat perquè les empreses es trobaran amb una reducció sobtada de la seva tresoreria. Baiget va criticar que el canvi de sistema amb pagaments a compte s’adopti a mig exercici i va dir que la Generalitat analitzarà si un govern en funcions pot prendre aquest tipus de decisió des d’un punt de vista legal i de constitucionalitat.
Canvis a la llei d’estabilitat
D’altra banda, el govern també buscarà els suports parlamentaris per modificar la llei d’estabilitat, amb la intenció que, tot i estar en funcions, pugui modificar l’objectiu de dèficit de les comunitats perquè puguin fer els seus pressupostos d’acord amb el nou calendari de reducció del dèficit pactat amb Brussel·les.
