La reforma laboral deixa 100.000 treballadors catalans sense conveni a Catalunya, segons CCOO
El sindicat calcula que uns 300.000 treballadors més poden quedar sense la cobertura del seu conveni durant aquest 2014
BarcelonaUns 100.000 treballadors a Catalunya han perdut la cobertura del seu conveni col·lectiu segons les noves normes que va dictar la reforma laboral, la qual cosa els deixa en una situació de feblesa i incerta ja que l'empresa, si vol, pot rebaixar-los les condicions econòmiques i laborals fent que passin a dependre del conveni sectorial i, en els pitjors casos, de l'Estatut dels Treballadors.
Els 100.000 empleats sense conveni han estat víctimes de la ultraactivitat, que suposa que un conveni desapareix quan es compleix un any des de la seva caducitat sense que les parts (empresa i sindicats) n'hagin pactat un de nou.
El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carlos Gallego, que ha presentat l'informe en conferència de premsa, ha destacat que aquest nombre de cent mil treballadors sense cobertura suposa gairebé al 5% dels 2,3 milions d'empleats que té Catalunya.
Malgrat admetre que no hi ha dades de fiar sobre la situació dels treballadors sense conveni, Gallego ha advertit que el conveni és un instrument útil per treballar en la millora de les condicions laborals dels empleats i que, si es perd, aquest objectiu es fa més difícil de complir.
Així, els treballadors que perden la cobertura del seu conveni col·lectiu passen a regir-se per l'Estatut dels Treballadors, amb condicions de treball i econòmiques més desfavorables, encara que els drets adquirits no poden ser eliminats, en principi, de manera que no està clara en realitat la situació a la qual estan abocats aquests empleats, ha reconegut Gallego.
L'aplicació de l'última reforma laboral aprovada pel Govern del PP va deixar al juliol de 2013 uns 58.000 treballadors catalans sense cobertura de conveni en expirar sense acord entre les parts l'any d'ultraactivitat (vigència) que atorgava la norma.
Uns 50.000 d'aquests corresponien a personal d'hospitals de la xarxa concertada catalana XHUP i centres d'atenció primària, encara que la meitat han recuperat els últims mesos la cobertura en haver-se arribat a acords per signar convenis d'empresa.
La xifra de treballadors fora de cobertura es va elevar en 37.000 més a data del 31 de desembre de 2013, segons l'estudi de CCOO.
L'informe adverteix, a més, que uns 317.400 treballadors a Catalunya estan afectats per convenis col·lectius que han finalitzat la seva vigència i que han estat denunciats l'últim trimestre de 2013, de manera que estan en procés de negociació i podrien expirar durant 2014.
Amb totes aquestes xifres a la mà, Gallego ha calculat que uns cent mil treballadors a Catalunya es troben ara sense cobertura de conveni, xifra que podria ampliar-se al llarg de 2014.
El secretari d'Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO, José Cachinero, ha lamentat que en quedar sense efecte els convenis col·lectius "s'estan trencant les regles de joc" que imperaven fins ara al mercat laboral espanyol i que es van pactar durant la Transició.
"Als països europeus on el sou mínim és més alt, la negociació col·lectiva és més feble. Però a Espanya es va optar per comptar amb una negociació col·lectiva forta a canvi d'un sou mínim que és vergonyant. I ara ens la volen treure", s'ha lamentat.
Els convenis col·lectius sectorials que es negociaran durant 2014 són 86 i representen el 30,94% dels 278 convenis sectorials que afecten els treballadors de Catalunya.
Entre aquests convenis, destaca el de la indústria hotelera i turisme, que dóna feina a 120.000 persones.
Cachinero ha cridat l'atenció sobre el fet que l'ocupació hagi baixat en el sector del turisme malgrat que, per exemple, el nombre de pernoctacions hoteleres ha augmentat un 9%, una paradoxa que el porta a pensar que s'està incrementant "el frau" laboral.
De la seva banda, Gallego ha denunciat també que la política econòmica "restrictiva" de les administracions públiques "pressiona a la baixa" els convenis d'empresa, ja que moltes companyies tenen relació amb la Generalitat, com són les que operen en sectors com l'oci educatiu o els centres especials de treball.