A BANDA I BANDA DE LA CASTELLANA

Teoria de l’u més u

Si Susana Díaz guanya per més d’un vot el PP a Andalusia i per més d’un vot i d’un escó Units Podem -cosa que asseguren els sondejos-, els dies de Sánchez estan comptats i els de Susana Díaz per fer-se càrrec del PSOE descomptats

S’acaba la campanya, tal com va començar, sense sortir gaire del guió dels cables, dels temors difosos i de les tremolors dissimulades; retallada com el temps de retallades en què vivim. El resultat del referèndum a la Gran Bretanya ha sigut, sobretot, això, una retallada de la campanya, que ha privat l’electorat de reflexions i posicionaments millors sobre un dels pitjors escàndols de la democràcia, i que fins i tot ha comptat amb un atac frontal a la llibertat de premsa: el cas Fernández Díaz. El Brexit, però, ha servit com a coartada per demonitzar els referèndums. Europeisme il·lustrat: tot per als europeus però sense els europeus, o els ciutadans, en general.

Sánchez, en recordar el referèndum grec de Tsipras, va oblidar el que hauria pogut celebrar Papandreu, que si no s’hagués abaixat els pantalons davant de Merkel podria haver salvat un condemnat Pasok de la irrellevància. Gairebé no hi ha variacions, amb excepció de les irrupcions del mercat de la fruita pirinenca, que mai havia captat tanta atenció en una cultura política més carnívora que altra cosa. Els candidats insisteixen en les seves posicions postelectorals, que és el més transcendent davant la previsibilitat dels resultats. El PSOE segueix -fins i tot sobreactuant- en les seves posicions: diu un no a tots, excepte potser, altra vegada, a Ciutadans, sense viabilitat aritmètica. En els últims moments abans de les dotze de la nit de l’últim dia de campanya, els candidats encara clamaven: “Que ningú compti amb els nostres vots!” Mentrestant, el gran guardià de la formació socialista, Felipe González, advertia dels perills que suposaria un pacte per l’esquerra.

Per tant, a Pedro Sánchez només li queda una sortida: guanyar per majoria absoluta. Sabem, però, que això no sembla gaire plausible. Per tant, amb l’ascens que s’espera d’Units Podem, el seu partit es trobarà amb un seriós compromís. A Sánchez només li valdria llavors l’u més u, és a dir, guanyar per més d’un vot Units Podem i, a més, superar-los en almenys un escó. Només així podria deixar sense arguments el seu rival i mantenir, sense cap mena de dubte, les seves possibilitats reals de ser president de govern. A Units Podem li resultaria molt difícil dir que no -i encara més si Pablo Iglesias ha estudiat la possibilitat- en cas que no sigui la força més votada.

Aquest resultat reforçat i qualificat és l’únic que li val a Sánchez -juntament amb la més que poc probable majoria absoluta-, el que li permetria sortir de l’atzucac en què ell mateix s’ha ficat. Però si l’u més u el salva, un altre u més u el condemna. Si no es diferencia d’Units Podem, entren en joc els seus dimonis. Que vénen del sud. Si Susana Díaz guanya per més d’un vot el PP a Andalusia i per més d’un vot i d’un escó Units Podem -cosa que asseguren els sondejos-, els dies de Sánchez estan comptats i els de Susana Díaz per fer-se càrrec del PSOE descomptats. Ni al País Basc ni a Catalunya, on segons alguns resideix el socialisme modern, podran argumentar resultats semblants. Més aviat explicaran una reducció de la confiança ciutadana que els portarà al soterrani polític i a la irrellevància.

Més continguts de