La via escocesa
En les àrees més desafavorides, el 43% de persones votaria afirmativament. En canvi, en les àrees més benestants, el suport només arriba al 26%
Escòcia es prepara per votar aquest 18 de setembre mentre les enquestes assenyalen, per primer cop, que és possible la victòria del sí. L’expectació és alta i els sondejos donen a entendre un empat tècnic que tot indica que es desfarà en funció de l’abstenció i de la papereta que finalment escullin els indecisos. A menys de dues setmanes del dia D, la informació demoscòpica ja és àmplia i ens permet fer una radiografia d’urgència de quina és la situació actual:
Indecisos: oscil·len entre el 10% i el 15% de la població i el seu comportament sembla dividit gairebé a la perfecció. El 30% dels indecisos assegura que està a favor del sí i el 23% a favor del no. La resta d’indecisos no esmenten el seu posicionament i, de fet, una porció important fins i tot expressa dubtes sobre la seva participació final.
Mobilització: fa uns dies, en el debat entre el líder unionista, Alistair Darling, i el primer ministre escocès, Alex Salmond, es va fer referència diverses vegades a l’alta participació que s’espera en el referèndum. La comissió electoral espera una participació propera al 80%, xifra llunyana al 93,52% aconseguida en el referèndum del Quebec l’any 1995, però destacadament alta en un país que registra participacions més aviat baixes (en les eleccions de l’any 2011, van votar el 50% dels escocesos). La campanya sembla que ha animat els indecisos, excepte els que tenen entre 16 i 24 anys, grup que registra una probabilitat de participar molt menor a la resta. Tenint en compte que es preveuen uns resultats ajustats i que aquest grup és majoritàriament favorable al sí, el seu comportament pot tenir efectes importants.
Gènere i edat: si el suport dels joves a la independència és elevat, el de les persones de més de 55 anys és més reduït. Entre aquest darrer col·lectiu, el 60% assegura que votaria que no. D'altra banda, la intenció de vot en el referèndum registra un destacat biaix de gènere: el suport entre els homes és del 47%, mentre el de les dones és del 33%.
La clivella socioeconòmica: des del començament de la campanya i des del govern, l’SNP s’ha esforçat a presentar la independència com una oportunitat per millorar l’estat del benestar escocès i acostar-se progressivament al model escandinau. Sembla que aquest missatge ha quallat en l’electorat: en les àrees més desafavorides, el 43% de persones votaria afirmativament. En les àrees més benestants, el vot a favor només arriba al 26%.
El comportament dels indecisos és, a hores d’ara, el principal interrogant del referèndum. Hi ha tants indecisos homes com dones, d’identitat més escocesa que d’identitat més britànica, nascuts a Escòcia o nascuts a fora. L’únic aspecte en què difereixen és que, entre el grup d’indecisos, hi ha un percentatge un pèl més elevat de votants laboristes. Com a mínim, fa uns mesos, perquè cada cop el seu comportament es va definint, adoptant el sí com a opció preferida. D’aquest grup indecís, de fet, en depèn majoritàriament el fet que Escòcia es converteixi en el primer país que aconsegueix independitzar-se d’una democràcia liberal moderna votant en un referèndum.
