Votar en un referèndum d’independència
Tot i que els referèndums de secessió són força comuns, sabem encara poques coses de com es comporten els votants el dia de la votació. Qui (persones i partits) està darrera del procés i el risc que perceben els votants respecte el futur, sembla que apareixen com a dos factors claus a l'hora d'explicar la tria del Sí o del No.
Tot i que els referèndums de secessió no són pas un esdeveniment estrany en política comparada (en parlàvem fa uns dies aquí), la ciència política encara sap relativament poc respecte com es comporten els votants el dia de la votació. A banda del cas quebequès de l’any 1995 i de l’escocès recent, pocs són (per no dir cap més) els referèndums d’independència que han estat sotmesos a un exhaustiva anàlisi empírica. En la majoria dels casos no disposem d'enquestes prèvies i posteriors i les aproximacions metodològiques que s'han realitzat per estudiar el fenomen acostumen a ser problemàtiques. De fet, els escocesos (i el Regne Unit) n’eren ben conscients d'això. Aprofitant el recent referèndum, ambdós governs van finançar i desenvolupar projectes de recerca interuniversitaris amb l’objectiu d’entendre com es comporta la gent davant d’una decisió de gran transcendència. De ben segur que en els propers mesos tindrem més informació de les investigacions que s'han realitzat aquests dies. Amb tot, aquests són alguns dels interrogants i reptes analítics que encara romanen sobre la taula:
a) Es convoca el referèndum, l’escenari canvia! Com demostra el cas del Quebec de l’any 1995, la convocatòria del referèndum suposa entrar en un nou escenari diferent al previ. Així, per exemple, l’inici de la campanya al Quebec va demostrar que les enquestes prèvies sobreestimaven el suport a la independència i que un cert percentatge de persones que estaven a favor havien canviat d’opció. Ara bé, això no vol dir que el no guanyi terreny constantment durant la campanya. Des d’alguns cercles s’argumenta sovint que el suport a la independència és idealista i que, un cop el procés comença seriosament, una porció de gent es fa enrere. En el cas quebequès i en l’escocès, això no va ser així. El sí no només es va mantenir, sinó que va pujar.
b) Identitat o economia: aquesta és la qüestió? Moltes de les preguntes prèvies al referèndum és si les persones s’hi posicionen a favor per una qüestió identitària-cultural o ho fan per la voluntat de millorar econòmicament. La idea general és que la lluita pel sí o pel no se situa en aquests dos camps. Tanmateix, no tots els estudis realitzats sobre la qüestió sintonitzen amb aquesta dicotomia. Hi ha investigadors que demostren que ambdós escenaris (protecció cultural o protecció econòmica) són massa difícils d’imaginar i que els votants necessiten dreceres cognitives (‘ajudes’) per prendre decisions. Dit d’una altra manera, el missatge resulta important, però qui ho diu i quin partit ho vehicula també. No sabem què pesa més, però coneixem que els votants no només volen saber què serà del dia de demà, sinó qui estarà al capdavant per gestionar-ho.
c) La independència comporta riscos. La secessió no és un procés simple i comporta la presència d’escenaris que no són sempre previsibles. Això comporta que un grapat de persones sigui adversa a la possible presència d’escenaris negatius. Aquesta aversió al risc correlaciona amb determinats col·lectius (les dones i les persones grans són, per exemple, més adverses al risc), però s’ha detectat que, en casos de referèndum d’independència, té un pes elevat en la decisió última del votant. Sobretot entre els indecisos i entre els que fluctuen entre el Sí i el No. En el fons, la pregunta fonamental que es fan molts votants és: sóc capaç de votar que sí assumint el risc que un estat independent tingui més problemes? O prefereixo no prendre el risc i optar, com a mal major, per l’estatus quo, malgrat que no em satisfaci? Aquest procés es veu clar en la insistència d'una oferta per part del centre (sigui des d'Ottawa o des de Londres), la qual, per molt poc factible que pugui ser, sembla que canvia l'opció d'una part important de votants. Fins ara, en referèndums d’independència, els partidaris del sí s’han esforçat en la campanya per reduir tant les incerteses com la quantitat de gent que ‘pateix’ pel futur, però molt sovint ser o no ser advers al risc depèn d’una actitud personal difícil de canviar en quinze dies.
Amb tot, ara que s’acosta la convocatòria del referèndum i la seva (possible) celebració, caldrà veure si els estrategues de campanya aprenen d’allò que la ciència política ha estudiat i, qui sap, si converteixen el cas català en un cas ben diferent als del Quebec i Escòcia.
