Miquel Puig: el 'Cavall fort' per aprendre a llegir català abans de parlar-lo

Nascut a Tarragona, després de criar-se a Madrid va tornar a Catalunya a estudiar la carrera d'economia. Per ell, era un lloc mític perquè era un país petit que lluitava per la seva identitat

Carla Fajardo
2 min
L'economista Miquel Puig, al plató de l'Ara Bassas', en una imatge d'arxiu

BarcelonaVa perdre la identitat en un viatge entre la terra on va néixer, Tarragona, i la ciutat on va créixer, Madrid. I va trigar 17 anys a parlar el català i tornar a la seva terra, però ho va fer.

El principal responsable d'aquella decisió de tornar a Catalunya d'aquell noi que es deia Miquel Puig, nascut el 1954, –que després seria un dels economistes destacats del país– va ser el seu pare: un home molt catalanista però també molt tímid que va fer el possible, amb tot en contra, per transmetre la cultura i la llengua catalana als seus fills sense que gairebé es notés. Ho va fer amb petites accions que van fer que Puig cerqués les seves arrels tot i haver rebut una educació en castellà.

Quan el pare tornava dels seus viatges a Catalunya portava llibres de la col·lecció 'El Patufet', que eren restes d'editorials que havien sobrat del temps d'abans de la guerra, i discos de la Nova cançó. També el va subscriure a ell i als seus germans al 'Cavall Fort'.

Era un gran lector de publicacions en qualsevol llengua i va trobar per casa '

Amb 17 anys es podria dir que va "decidir ser català” i va comprar una gramàtica d'Artur Martorell per aprendre la llengua. “Sent adolescent i fent aquestes coses, més que rebel·lar-me el que volia era trobar la manera d'identificar-me, de buscar la meva identitat i les meves arrels”, assegura.

No només va aprendre a parlar el català, sinó que va marxar cap el que sentia que era la seva terra a acabar la carrera d'economia. “D'adolescent et trobes desconcertat i necessites sentir-te d'algun lloc”, diu. Li agradava Catalunya perquè tenia una societat més moderna que la resta d'Espanya perquè “Espanya, en aquell temps, feia vergonya –i ara també en comença a fer–”, i també el fascinava el seu caràcter mític, el fet que fos un país petit que lluitava per la seva identitat.

stats