“Hem d’intentar posar-nos en el lloc de l’altre”

A banda de ser presidenta de Cedre, has treballat com a voluntària en algun dels vostres projectes?

Sí, de fet, tots els membres de la junta directiva de l'associació som voluntaris. Tenim tres persones assalariades: dos educadors i un gerent. La resta som voluntaris, uns quaranta. En el meu cas, he pariticipat en el projecte La Caseta, convivint amb 6 joves en risc d'exclusió social.

Quin tipus de voluntariat feu?

Cada diumenge a la tarda un grup d'entre sis i vuit voluntaris visita els interns del Centre Penitenciari de Joves (Quatre Camins-2) per parlar amb aquells joves que ho vulguin, fer cine-fòrums o sortides a l'aire lliure.

Per altra banda, a La Caseta hi conviuen sis persones que provenen de presons o que són immigrants amb pocs recursos. Durant el dia estan amb un educador que els fa un seguiment individualitzat, però cada nit els acompanya un voluntari diferent amb qui parlen i comenten el que els preocupa.

És un voluntari que passa tota la nit amb ells? S'ha de tenir molta vocació per participar en un projecte com aquest.

Sí, és un acompanyament nocturn. Trenques moltes barreres i mols prjudicis. Aprens a no jutjar, perquè són joves que ja han estat jutjats o que tenen molts pocs recursos. No han tingut vides fàcils i sovint penses que, en la seva situació, tu hauries fet el mateix.

La majoria de voluntaris són persones que històricament han tingut una vinculació amb el món de les presons, que pertanyen a la comunitat caputxina de Sarrià o que ens han conegut a través del boca orella. Qualsevol persona que senti una mica de sensibiltat envers el món de les presons i els joves amb poques possibilitats pot ser voluntari de Cedre.

Com són els joves que conviuen a la caseta?

Hi han passat uns dos-cents joves. Tant pot ser que estiguin en trànsit entre el centre penitenciari i la vida en llibertat, com que no provinguin de la presó però no tinguin ni família ni recursos. La majoria són immigrants, perquè la nostra prioritat és atendre els joves més vulnerables, els que no tenen ni una xarxa social, ni família ni una situació legal regularitzada. Tot i així, no podem acollir persones amb dependència de tòxics o amb problemes psíquics, perquè no tenim ni els recursos ni els especialistes necessaris.

I com treballeu amb aquests joves?

A La Caseta hi ha joves que hi viuen durant mes d'un any i se'ls intenta potenciar l'autoestima, dialogar, donar confiança i dignificar-los com a persones. L'objectiu és la reinserció i normalitzar-los la situació per adaptar-se a la societat.

No deu ser una tasca senzilla...

És molt difícil. Una persona que prové d'una presó duu una taca al cap. Hi ha moltes mancances tant materials com d'educació. No saben on són els límits, se senten malament i tenen una baixa autoestima. Els que no han passat per la presó però són immigrants no saben la llengua d'aquí i necessiten fer una feina d'integració i de formació.

I no hi ha el risc que els joves de les presons s'escapin?

La Caseta està en una zona molt tranquil·la i sense vigilància, però mai ningú no s'ha escapat. Vénen joves que ja estan a la recta final de la condemna, i una persona a qui li falta una tercera part de la condemna, no s'escapa. Volen acabar nets i començar de nou. A més, nosaltres som allà de manera voluntària per ajudar-los. L'ambient que s'hi respira és de tranquil·litat, no hi ha possibilitat de disbauxa i hi ha unes normes que no es transgradeixen. És qüestió de parlar, de compartir, de conviure. D'obrir la ment, tant per part seva com per part nostra. Ells trenquen el seu cercle de relacions i s'obliguen a conèixer altra gent i normalitzar el seu entorn.

Per altra banda deies que feu visites a les presons?

Sí, i allà hi van voluntaris joves, que pels interns són com aire fresc, i voluntaris més grans, que són com referents. És totalment voluntari i hi ha setmanes que a les trobades hi participen un o dos interns i d'altres que hi participen deu o quinze joves. Xerrem, compartim coses i fa poc vam iniciar l'activitat Respira fons, en què un dissabte de cada mes fem una excursió amb un grup de sis interns i tres voluntaris per tal de potenciar l'esport, els bons hàbits i l'aire lliure.

Hi ha a qui li faria por sortir amb un grup d'interns a fer una excursió...

Això és perquè no ho ha provat. Li recomanaria que no jutgés abans d'hora i que ho provés; se sorprendria. Tots som persones i a tots ens fan por i ens motiven les mateixes coses. Hem d'intentar posar-nos en el lloc de l'altre.

Tenim una imatge molt tergiversada d'aquests joves?

Sí. Els mitjans de comunicació sempre parlen dels que maten, violen i dels casos més escandalosos. Però la majoria de les persones que hi ha a la presó han comès delictes lleus, robatoris, temes de drogues, etc. Tenen unes circumstàncies vitals molt diferents a les de la majoria de tots nosaltres i ens hem de saber posar al seu lloc.