La fortalesa dels Vilars d'Arbeca: Tot va començar amb una capsa de sabates

ArbecaM’encanta veure cases amb un jardí ben cuidat sense cap tanca. Són difícils de trobar. Són una exquisida raresa. I és que no tenim remei, els humans. Desconfiem no només del que és desconegut, sinó fins i tot del veí. I des de fa milers d’anys ens hem anat inventant maneres i maneres de protegir-nos, amb tanques, murs, fossats i un llarguíssim etcètera. Em ve aquest pensament al cap a la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, un assentament protohistòric, de l’època preibèrica i ibèrica, d’allò més fortificat: el 80% del que hi ha construït és ocupat per les defenses. Té una àmplia muralla, amb dotze torres, i un fossat inundable. I fins i tot una barrera de pedres clavades dretes a terra ( chevaux-de-frise, se’n diu, un sistema defensiu propi de la Hispània cèltica, molt poc habitual al món iber: als Vilars s’ha conservat perquè les pedres estaven soterrades).

Consulta la sèrie completa, actualitzada dia a dia: 'Monuments de Catalunya'

Visito la fortalesa al capvespre, per evitar la calor extrema d’aquests dies. El sol allargassa les ombres dels fruiters i del blat de moro, mentre la lluna rodona com una taronja va guanyant protagonisme. Passejo per l’interior del recinte, on hi ha cases de mides molt diverses i espais dedicats a activitats productives i de magatzem. M’hi acompanya Joan López, professor de la Universitat de Lleida i codirector de l’excavació. Les cases són de pedra i tovots, toves gruixudes de fang que fan de totxo, un sistema propi de l’arquitectura rural tradicional de terra fins al segle passat, que es manté en un munt d’indrets com ara el nord d’Àfrica, l’Índia...

Agricultura centralitzada

Ens aturem al mig de la fortalesa, on hi ha una plaça i un gran pou-cisterna. Em fixo en unes pedres que formen cercles. “Són els forns”, em diu en Joan abans que l’hi pregunti. “Probablement es feien servir per coure-hi galetes o coques de pa. A la major part de jaciments ibèrics hi ha forns a cada casa; aquí, en canvi, són col·lectius, cosa que suposa un important avenç. Hi devia haver una certa jerarquia. Si la producció del pa estava centralitzada -i també la de la mòlta, com suggereixen els molins rotatoris, que exigeixen més d’una persona per moure’ls-, això fa pensar que l’agricultura també ho estava”, suggereix.

“Aquest és un jaciment excepcional dins el panorama peninsular i europeu de la primera Edat de Ferro. Va estar habitat entre el 775 i el 300 abans de Crist. L’espai interior era molt reduït: la muralla i el fossat, la raó de ser de l’assentament, segles més tard van esdevenir un obstacle per al seu creixement, per això probablement es va abandonar”, m’explica Emili Junyent sota l’únic gran arbre que hi ha al recinte, una noguera, on s’arreceren del sol per esmorzar quan fan excavacions. Ell està vinculat a aquest jaciment des del primer dia, des de la seva descoberta. Tot va començar amb una capsa de sabates. L’Emili, professor a l’Estudi General de Lleida, impartia als anys 70 un curs d’arqueologia ibèrica al Museu de Tarragona, i un veí d’Arbeca, Salvador Gabarró, que hi feia el servei militar, es va presentar a classe amb la capsa plena de trossos de ceràmica que procedien d’un camp del seu poble. “Per descomptat que la gent d’Arbeca coneixia l’indret i alguns eren conscients que era d’èpoques antigues, però per a la ciència es va descobrir amb aquell fet fortuït”. No serà, però, fins deu anys després que començaran les excavacions.

Quanta gent devia viure-hi, aquí? “Ui... És difícil de saber-ho. Calculem que unes 150-175 persones”, em respon. I per què es van instal·lar en aquest indret els ibers? Emili Junyent suggereix alguns motius: “L’existència d’un antic curs d’aigua, que assegurava el sistema de fossats i la recàrrega del pou-cisterna. A més, aquest és un lloc ben comunicat, a través de les vies naturals, amb la costa, la Conca de Barberà, el port de Lilla -avui carretera de Montblanc a Valls- i el riu Francolí, i també amb les terres interiors del Segre-Ebre”. I per què van fer una fortalesa a la plana? “Suposem que volien exhibir-se orgullosament, i això era més fàcil a la plana, i no en un turó, com era costum, tot i que els va portar més feina, ja que van haver de construir les defenses artificials i traslladar una gran quantitat de pedra”.

Els Vilars d’Arbeca es troba en una zona essencialment agrícola, avui ben regada pel canal d’Urgell. Tot és horitzontal, aquí. Les muntanyes -el Montsec, al nord; la serra de Prades, al sud- queden ben lluny. I els grans nuclis de població també. Però hi passen coses: aquest juliol, la Universitat de Lleida hi ha dut a terme, com cada any, una excavació. A més, l’activa Associació d’Amics dels Vilars hi organitza un reguitzell d’activitats. La pròxima, el 6 d’agost, una espectacular Nit de Foc.

Més de trenta anys d’excavacions

L’estat actual del jaciment dels Vilars d’Arbeca és el resultat de més de 30 anys d’excavacions. La major part s’han fet gràcies a estudiants. Un munt de persones hi han dedicat part del seu temps de lleure, sobretot els estius. Mariona Dalmau, estudiant d’història de la UAB, ha participat aquest mes de juliol, amb una vintena llarga de voluntaris, a la campanya d’estiu als Vilars, organitzada per la Universitat de Lleida. Era la seva primera experiència en aquest indret, i destaca que a més de fer pinya -des dels primers dies tots els voluntaris eren coneguts pel sobrenom que es posaven- ha après un munt de coses, com ara a detectar els tovots. “Quan excaves, si no tens experiència, no és senzill saber si has trobat un tovot; cal fixar-se en el color, la textura…”, explica la Mariona.

“Hem rebaixat ben bé uns 30-40 centímetres excavant. Hem trobat un crani de porc, el maxil·lar inferior d’un gos i restes de conills i petits rosegadors -explica la Mariona-. Els materials més habituals que es troben als Vilars són ceràmica i fauna”.

A part d’excavar, les campanyes d’estiu als Vilars també inclouen activitats de lleure. Aquest any els participants han visitat el celler Vinya els Vilars, han fet un tast d’olis a la cooperativa d’Arbeca i una visita a l’exposició dedicada al jaciment dels Vilars al Museu de Lleida. Es tracta de la mostra Terra, aigua i poder en el món iber. La fortalesa dels Vilars d’Arbeca, oberta fins al 31 de juliol al Museu de Lleida. A la tardor s’exhibirà a Arbeca i a començaments del 2017 viatjarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya.