ONZE DE SETEMBRE DE 2012
Especials 12/09/2012

Arribar a veure-ho abans d'aclucar els ulls

Després de dècades lluitant per la independència, molts avis veuen el somni a l'abast: tenen pressa, molta pressa

Jaume Clotet
1 min
HERÈNCIA DE LLUITA  
 Cristina Rin i Laureà Coll (esquerra), Amèlia Trueta (centre) i Àngels Avellaneda i Daniel Vicente (dreta), rodejats de néts.

BarcelonaEl vespre del 3 de març del 2010, el doctor Moisès Broggi va rebre, a la caseta que té al Putxet, els seus amics Heribert Barrera i Oriol Domènec per parlar de la unitat d'acció de l'independentisme. En un moment de la trobada, l'expresident del Parlament va assegurar que el sobiranisme avançava tan de pressa que, amb tota seguretat, tots els presents veurien l'estat català amb els propis ulls. Amb un filet de veu, Broggi va deixar anar un lacònic "jo no crec que hi arribi a temps".

El veterà tenia 101 anys, i tothom va afanyar-se a negar aquesta possibilitat, però pocs pensaven que qui segur que no ho veuria seria el mateix Barrera, que va morir un any i mig després. Però la frase del doctor Broggi té molta vigència entre els sobiranistes d'edat més avançada, molts dels quals eren ahir a la manifestació acompanyats dels seus néts. Per a aquestes persones, el "tenim pressa", encunyat precisament pel president Barrera, s'està convertint en un "tenim molta pressa".

Llegiu-ho a l'ARA Premium.

stats