Els ous, de gallines felices

Aquelles imatges de gallines tancades en gàbies nit i dia sota un focus de llum perquè produïssin ous sense parar han passat a la història. Si més no, parcialment. Tot i que la major part de la producció d’ous encara prové de gallines tancades en gàbies (a Espanya el 2010 suposava un 96% enfront del 2% d’ous de gallines criades a l’aire lliure i el 2% d’ous de gallines criades a terra), a casa nostra han anat sumant adeptes els productors amb més conscienciació pel benestar animal. Avui ja no és estrany veure grans productors que també aposten pels “ous de gallines felices”. Agustí Roig, adjunt a direcció d’Ous Roig, explica que amb el canvi de normativa “es buscava augmentar el benestar dels animals, reduint-ne la densitat en un mateix espai”. “Aprofitant aquest canvi -explica-, nosaltres vam decidir, el 2012, fer un canvi. Deixar de produir en bateries i ser exclusivament productors d’ous de gallines en llibertat”. En aquest cas, Agustí Roig s’atura per diferenciar entre gallines criades a l’aire lliure i gallines criades a terra: “La normativa diu que la forma de criar aquests dos tipus de gallines dins de les naus serà la mateixa, però per a les gallines criades a l’aire lliure estàs obligat a donar-los un espai exterior concret, mentre que amb les de terra no. Les nostres gallines, des que neixen, tenen accés a l’aire lliure, tot i disposar del refugi cobert necessari”.

Si ens fixem en Suïssa, per exemple, el 2010 el 69% dels ous provenien de gallines criades a l’aire lliure i el 31% de gallines criades a terra, amb les gàbies abolides. A Alemanya, només el 18% dels ous provenien de gallines de gàbia i a Holanda el 44%. “Aquí encara és el 90%-95% -diu Agustí Roig-, però aconseguirem fer canviar la tendència. El 100% de la nostra producció avui ja és de gallines felices. La gent es va conscienciant més, però que els ous siguin més cars encara tira una mica enrere el consumidor”.

Un pas més

Si triar ous de “gallines felices” ja suposa haver de gratar-se una mica més la butxaca (i descansar una mica la consciència), això encara passa més si optem per comprar ous ecològics. Des de Cal Bergé, una granja ecològica de Bellcaire d’Urgell, Juli Bergé explica que el concepte en la producció d’ous en una granja ecològica és completament diferent. Les gallines ponedores segueixen un altre ritme i mengen diferent. Hi ha una normativa molt estricta que regula la producció. “L’important -diu Bergé-és criar les gallines en un entorn correcte. I és fonamental la seva alimentació. El pinso que els donem és molt més car que el convencional, ja que les alimentem amb panís i soja, i aquí no hi ha tradició de cultiu”. Una alimentació més cara i una producció menys intensiva justifiquen que aquests ous (identificats amb el número 0) siguin més cars. “Necessitem quatre metres quadrats de pati per gallina. Els cal molt esbarjo i piquen molta herba. Fan més exercici i tot plegat suposa un sobrecost i que la gallina pongui menys ous. Però aconseguim ous nets de residus i qui els tasta diu que de més bona qualitat”.