40 anys d’Alimentaria

Alimentaria -la fira de gastronomia, aliments i begudes que té lloc cada dos anys a Barcelona- celebra aquest any el seu 40è aniversari. Aquesta edició especial, que es farà del 25 al 28 d’abril al recinte de Gran Via de Fira Barcelona, compta amb la participació de 4.000 empreses i confia atreure uns 140.000 visitants, amb més pes dels assistents estrangers que l’edició anterior (es preveu que un 35% del total). “Estar 40 anys en el mercat no és fàcil, mantenir-se i consolidar-se ja és un èxit. Estem entre les tres fires agroalimentàries més importants del món i això confirma que durant aquests anys hem estat fent bé la nostra feina”, diu Josep Antoni Valls, director general d’Alimentaria Exhibitions, que en la 21a edició generarà un impacte econòmic superior als 170 milions d’euros.

Punt d’inflexió

Tot i que les quatre últimes edicions han sigut difícils a causa de la crisi, Valls confia que aquest any serà un punt d’inflexió. “Estem contents perquè creiem que és un molt bon moment per al sector de l’alimentació, la magnitud del qual és importantíssima, de cara a una recuperació per assolir les quotes que teníem el 2008 -explica-. Que ens mantinguem on som és sobretot gràcies a la indústria alimentària del nostre país, als expositors que estan desenvolupant innovacions, que creen marca i aposten per l’Alimentaria com una plataforma per presentar novetats, fer contactes internacionals o fidelitzar els clients que ja tenen, entre d’altres. Per això el nostre principal objectiu és continuar sent una eina útil per a ells”.

Canvis en l’estructura

Un dels principals canvis en l’edició de la fira d’aquest any és la renovació de l’estructura. “Hem passat de tenir 14 salons temàtics a tenir-ne cinc”, diu Valls. “Vam detectar que als visitants, sobretot als internacionals, els costava entendre la distribució tan exhaustiva que fèiem i per això l’hem volgut simplificar”, puntualitza.

Així doncs, en aquesta edició la fira manté els salons amb més potencial a Espanya i Catalunya: Intervin (vins), Intercarn (carns), Interlact (làctics) i Restaurama (gastronomia i restauració). I ha creat un nou saló, Multiple Foods, en què s’engloben tots els altres apartats. “El comprador cada vegada té menys temps i la fira és cada vegada més gran. Volem que pugui dirigir-se més ràpid al sector que li interessa”, comenta el director.

El nou saló acull les empreses agrupades en els pavellons autonòmics, rebatejats com Lands of Spain, i incorpora noves tendències de consum i altres segments de mercat que estan en auge. Per exemple, trobem subsectors com ara Healthy Foods, que agrupa els productes orientats a la salut i el benestar; Fine Foods, els aliments gurmet o delicatessen, i Mediterranean Foods, que també acollirà la sisena edició de la Barra d’Olis d’Oliva Gourmet. “Hem intentat tenir en compte els nous gustos, preferències i hàbits de compra del consumidor i d’acord amb això hem afegit aquests nous àmbits de tendència”, explica Valls.

La gastronomia i el vi

En aquesta edició, igual que l’anterior, destaca el paper de la gastronomia, que es veu representada sobretot amb The Alimentaria Experience, un espai pensat perquè els visitants visquin en directe l’elaboració de menjars i puguin degustar algunes de les especialitats que se serveixen en restaurants repartits per tota la geografia espanyola i que despunten a les millors guies gastronòmiques.

En la segona edició, l’activitat continua recollint les tendències en l’àmbit gastronòmic i torna a comptar amb els grans noms de la cuina espanyola, com ara Joan Roca, Ángel León i Mario Sandoval.

L’altre protagonista serà el sector vitivinícola, pel qual la fira ha apostat fort en aquesta edició. “Pensem que és un dels sectors que clarament necessita l’exportació -diu Valls-. El sector ha patit una certa caiguda de vendes sobretot internes els últims anys i és un dels motors tradicionals de la fira. Som un gran país productor, entre els tres primers del món, però pel que fa al consum som el setè. Les empreses necessiten vendre a fora i no és fàcil perquè hi ha molta competència”.

En aquest context, Alimentaria inaugura l’espai Vinorum Think, dins del saló Intervin, en què es revelaran les últimes novetats del sector, els vins espanyols que estan marcant tendència i els secrets per entrar a mercats exteriors, de la mà de prestigiosos experts, crítics de vins, enòlegs, masters of wine, sommeliers i xefs, que faran xerrades, tasts i demostracions culinàries. A més, pel que fa als programes de trobades de negocis, s’ha creat l’Intervin Business Meetings, en el qual per primera vegada el sector vitivinícola comptarà amb 180 compradors internacionals d’aquesta indústria. “Pensem que aquest nou espai ajudarà a revifar els vins espanyols i atreure compradors de fora”, exposa Valls.

Vocació internacional

The Alimentaria Hub serà de nou la gran protagonista de la innovació, la internacionalització i elnegoci.

Està previst que aculli més de 10.000 reunions entre expositors i compradors internacionals i serà el gran aparador de les tendències alimentàries. Diversos experts analitzaran el present i el futur del sector i mostraran els productes més innovadors.

“Aquest espai intenta aglutinar tots els aspectes de la indústria que són claus per a la seva competitivitat, com ara el tema de la innovació, sobretot relacionada amb la nutrició i la salut, i la internacionalització. I ho fa a través de diverses activitats com ara conferències, seminaris, àrees de networking i una zona perquè professionals i inversors descobreixin start-ups amb projectes pensats per revolucionar l’alimentació i la gastronomia des de la tecnologia”, explica Valls.

Dins de The Alimentaria Hub destaca Innoval, una exposició en què els expositors que ho desitgen poden presentar un producte d’innovació. D’aquesta manera els compradors que busquen novetats poden fer-se una idea ràpida de tots els nous productes. Segons Valls, “aquest any s’imposen els productes ecològics, les etiquetes de saludable, natural i sense..., i també els aliments millorats i funcionals per augmentar el benestar i prevenir malalties”.

A l’edició de fa dos anys, la internacionalització ja va ser la fita principal de l’esdeveniment, però aquest any encara s’ha incrementat un 35% la inversió per atreure més compradors estrangers. En total s’han invertit 1,8 milions d’euros amb aquest objectiu i s’han convidat 800 compradors procedents de l’Amèrica Llatina, Àsia, els Estats Units, Canadà, Europa i l’Orient Mitja. “És important anticipar-se i detectar tendències. Ara es parla d’internacionalització a tot arreu però nosaltres des de l’any 1998 ja vam començar a crear programes de reunions de negocis, i això ens ha servit per superar aquests anys de crisi, ja que ara tothom necessita internacionalitzar-se per sobreviure”, explica Valls, que afegeix: “Ha sigut un camí de llarg recorregut: promoció internacional i captació de grans operadors, importadors, cadenes internacionals de renom perquè coneguin Alimentaria, etc. Però ara tenim una plataforma on fer reunions de negocis i contactar importadors de tot el món, i això és un valor diferencial”.

Evolució paral·lela

Segons Valls, si poséssim l’Alimentaria del 2016 al costat de la del 1976, veuríem que el que més ha canviat és el model. “Hem passat d’un model firal molt tradicional, que tenia el focus posat en el negoci, a un model més modern i disruptiu. Alimentaria ha tingut la capacitat de ser prou dinàmica per adaptar-se als canvis, evolucionar i transformar-se, alhora que també ho ha anat fent el sector alimentari -explica el director-. Els mercats canvien molt ràpidament i cal una gran capacitat d’anticipació per dur a terme un projecte amb una visió innovadora”, afegeix.

En aquest sentit, Valls també assegura que no hi ha fira si no hi ha una indústria forta al darrere. I Catalunya i Espanya tenen una indústria agroalimentària molt potent, també vinculada a la cultura gastronòmica de cada país. “En part, la rellevància d’Alimentaria ha sigut gràcies al suport de les grans marques que han apostat per l’esdeveniment. Això li confereix una base sòlida molt important. El sector ha fet seva la fira -comenta Valls-. El que hem fet nosaltres, és escoltar les necessitats i la voluntat del sector de tenir un punt de trobada i un referent, primer nacional i després internacional”.

L’alimentació, el primer sector industrial de l'Estat

La indústria alimentària és el primer sector industrial de l’Estat, amb una facturació de 93.300 milions d’euros, un 3% del PIB nacional i unes exportacions per valor de 24.018 milions l’any 2014, un 5,9% més que l’any anterior. L’any passat, les prop de 3.400 empreses d’alimentació i begudes instal·lades a Catalunya van liderar la creació d’ocupació amb un 5% més d’empleats en un any.

El sector ha guanyat presència en un gran nombre de països i ha internacionalitzat la imatge dels productes espanyols com a referent cultural i sinònim de qualitat, confiança i prestigi. En l’àmbit de la Unió Europea, un 7,3% de les exportacions del sector corresponen a Espanya, una dada que situa el país en el sisè exportador a Europa.

Qui exposa a Multiple Foods?

• Empreses amb productes alimentaris diversos.

• International Pavilions: productes internacionals.

• Lands of Spain: productes de les diverses comunitats autònomes espanyoles.

• Healthy Foods: oferta orientada a la salut i el benestar, com ara aliments ecològics o dietètics, alimentació especial (sense gluten, sense lactosa, etc.) i nutrició infantil i esportiva.

• Mediterranian Foods: aliments propis de la dieta mediterrània, com olis d’oliva i vegetals, productes del mar, aqüicultura i piscifactoria, fruita i verdura fresca. En aquesta zona també se situarà la Barra d’Olis d’Oliva Gourmet.

• Expoconser: aparador d’aliments en conserva isemiconserva, fumats, salats, marinats o precuinats.

• Fine Foods: productes gurmet o delicatesen.

• Snacks, Biscuits & Confectionery: aliments dins del sector del dolç.

• Alimentaria Premium: reuneix un grup selecte d’artesans i elaboradors alimentaris caracteritzats per la tradició i per la qualitat dels productes.

Menjar ecològic i dietes especials

Espanya és el primer país productor d’aliments ecològics pel que fa a l’àmbit europeu i ocupa la sisena posició mundial. Amb tot, i en una situació que és calcada a la del sector vitivinícola, el consum intern es mou a un altre ritme: no arriba a un 2% en relació amb el consum general. Aquest percentatge representa una despesa de 20 euros per persona i any.

Però l’exportació funciona. Un 75% de la producció ecològica espanyola se’n va fora de l’Estat. De fet, un 35% dels productes ecològics que es consumeixen a Europa. Els Estats Units també en són un gran destinatari.

Unes dades que contrasten amb el fet que més de tres milions de persones a Espanya pateixen algun tipus d’al·lèrgia o intolerància alimentària. A Espanya les vendes d’aliments lliures d’al·lèrgens o gluten representen tot just un 4% del total del sector alimentari, mentre que, per exemple, a Alemanya suposen un 20% i a França un 18%.