NOVETAT EDITORIAL

El catedràtic desgrana 43 anys d'experiència docent

Jordi Llovet marxa decebut d'una universitat en declivi

Feia anys que el catedràtic Jordi Llovet parlava de les seves memòries universitàries. A Adéu a la Universitat , a mig camí entre l'autobiografia i l'assaig, reflexiona sobre el futur de les humanitats.

Jordi Llovet dedica Adéu a la Universitat (Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores) als seus estudiants. "Els dos col·lectius que he estimat més són els estudiants i els bidells, aquests últims perquè eren molt bona gent", va explicar durant la presentació d'un llibre insòlit en la seva trajectòria assagística, que fins ara s'havia mantingut allunyada del gènere autobiogràfic. "Voltaire deia que tots els gèneres són bons -menys els avorrits-. Hi estic totalment d'acord!", va dir Llovet, fidel al seu discurs ràpid i multidireccional, capaç de començar una frase recordant els versos del trobador Guillem de Berguedà, fer una menció breu però fulgurant al pla Bolonya i enrocar-se en consideracions sobre el Sónar, festival de música avançada : "Hi vaig cada any i quedo esbalaït. Hi ha una pila de gent jove fent el mico amb uns moviments que són automàtics, cosa que no té res a veure amb altres balls com el minuet i el tango".

Adéu a la Universitat alterna seccions autobiogràfiques "distretes i amenes" -tot i que allunyades de les anècdotes que nodreixen el discurs oral de Llovet- i capítols on el professor repassa la història de la universitat i desenvolupa algunes de les idees que ha anat covant durant els 43 anys de docència. A Figures de l'intel·lectual hi llegim, per exemple: "A pesar de les proeses verbals d'un Mallarmé, el que ha prosperat, en termes generals, no ha estat la classe intel·lectual hereva de la Il·lustració, sinó l'esperit verbal burgès [...], avui convertit en un fenomen d'abast gairebé universal: així sembla demostrar-ho l'auge dels bestsellers , molts d'ells perfectes des del punt de vista de l'arquitectura narrativa, però només destinats a la distracció i el plàcid benestar dels seus lectors". El verb de Llovet és fi però sàviament enverinat.

Noves tecnologies

"No hi ha cap màquina que pugui substituir el bé que fa la paraula del professor", va explicar Jordi Llovet, que dedica tot un capítol d' Adéu a la Universitat a parlar de l'entrada de les noves tecnologies en el camp de les humanitats. "Unes eines que normalment es fan servir per divertir-se no és lògic que es vulguin implantar en moments d'esforç com són els moments d'estudi". Llovet va reivindicar les virtuts de la conversa socràtica -mitjançant la qual, a partir del dubte sistemàtic, s'arriba a noves veritats- i va evidenciar la poca sintonia entre el coneixement humanístic i la rapidesa que proporciona internet: "Dóna una informació indiscriminada, massa immediata, sovint equivocada".

Dos versos de Choruses from the Rock , de T.S. Eliot, que Llovet va citar adequadament, anticipaven la rebaixada inexorable -potser irreversible- de l'exigència: "¿On és la saviesa que hem perdut amb el coneixement?, ¿On és el coneixement que hem perdut amb la informació?"

De la jerarquia a l'anarquia

Abans de llicenciar-se en filosofia i lletres l'any 1971, Jordi Llovet va passar per Frankfurt, Praga, París i Itàlia. "Vaig tenir la sort de passar per llocs on hi havia grans mestres que em van ensenyar molt", va dir abans de referir-se a alguns dels referents que trobem al llibre: José María Valverde, Gérard Genette, Martí de Riquer i Julia Kristeva. "Em sento d'una cultura molt europea. Prefereixo una llengua endreçada com l'alemany que no pas l'anglès, que va de qualsevol manera. He de reconèixer, però, que és una llengua molt apta per al teatre i la poesia. Si pot ser, declamada en Oxbridge". Llovet va recordar que una institució "arrelada en el concepte de jerarquia com la universitat" ha anat a parar "a l'anarquia". Fins i tot s'ha perdut la capacitat d'encertar definicions: "Es parla de neoliberalisme, però és erroni: el liberalisme d'Adam Smith va ser una gran cosa per al pensament polític. Ara vivim en una mena de règim on mana el mercat i la tècnica... No té ni nom! S'actua igual tant si s'és d'esquerres com si s'és de dretes".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT