L'Hospitalet de LlobregatAmb cinc campions del món sobre la gespa com Puyol, Cesc, Xavi, Iniesta i Villa, Pep Guardiola va demostrar el que havia dit, que es prenia al partit molt seriosament, i ho va fer. Només un jugador del filial en l'onze titular -Tello-, quan en podia posar fins a quatre d'entrada, va ser una declaració d'intencions clara del que el tècnic havia dit dimarts, que volia aconseguir un bon resultat perquè el jet lag no els passi factura en la tornada (21 de desembre) tres dies després del viatge al Japó. Els jugadors es van prendre el duel a l'Hospitalet com si fos un partit de màxima exigència, i ho va ser, perquè els riberencs no van semblar pas un equip dues categories inferiors al Barça, i el resultat final ho va dir tot.
Com li ha passat al Barça de Guardiola cada cop que s'ha enfrontat a un equip de Segona B en la primera eliminatòria de la Copa del Rei, els primers 45 minuts van ser força igualats, però l'Hospi ha sigut el més valent i descarat dels quatre (Benidorm, Cultural Leonesa i Ceuta). Els homes de Jordi Vinyals, amb el mateix 4-3-3 amb què juguen i són segons de la classificació del Grup 3 de Segona B, van tutejar sense complexos un Barça ple d'estrelles. Això no significa que el Barça es confiés, però sí que va jugar amb una marxa menys del que és habitual, sense perdre el respecte als de Vinyals. Entre una cosa i l'altra la primera meitat va ser un intercanvi de cops als quals el Barça no està gaire acostumat. Ara, com és obvi, les millors i més clares ocasions van ser blaugranes, inclòs el golàs d'Iniesta poc abans del descans, però el porter Moragón, amb tres intervencions de molt mèrit -un xut creuat de Villa (minut 8), una sortida amb els punys davant una rematada de cap de Tello (minut 13) i un xut de Keita que anava a l'escaire que va treure a mà canviada (minut 18)-, va evitar que el 0-1 parcial fos pitjor. El primer ensurt, però, el va clavar l'Hospi (minut 4), quan Maxwell -que ahir va jugar un partit horrorós- va fer una cessió criminal a Pinto quan Haro estava sol a l'àrea. El menut jugador riberenc, però, va sentir un xiulet i es va aturar pensant que estava en fora de joc i el Barça va poder desfer l'embolic.
El 0-1 de la primera meitat era el més just, tenint en compte el gran paper dels riberencs. Però també com passa sempre en aquests casos, l'Hospi no va poder aguantar el mateix ritme i la mateixa intensitat, tot i que a l'inici de la segona, Vinyals ja va fer dos canvis (Aday i Pedraza). Un altre cop, però, la primera ocasió va ser per a l'Hospi, amb una centrada perfecta del lateral Peque, que va superar Maxwell amb facilitat, i Pedraza es va avançar als centrals i de cap quasi sorprèn Pinto (minut 47). El Barça a poc a poc va anar consolidant la seva superioritat tècnica i de qualitat a mesura que l'Hospi perdia forces, encara que els riberencs es van multiplicar en defensa per mantenir-se dins el partit fins al final i ho van aconseguir. David Villa, ahir molt més actiu en atac que altres dies -l'absència de Messi es va notar-, va protagonitzar la majoria d'accions en atac del Barça.
L'Hospi té l'empat
Els minuts finals van ser un atac i gol lògic sobre la porteria de Moragón, però el Barça no trobava el camí del segon gol que hauria deixat l'eliminatòria més encarrilada de cara a la tornada, ni amb el debut de Rafinha. I a falta de 10 minuts per acabar, l'Hospi va treure forces d'on no en tenia i va construir un contracop fantàstic que va rematar Aday des de la frontal de l'àrea que va obligar Pinto a fer una intervenció prodigiosa per evitar el que hauria sigut un empat tan sorprenent com just veient el partit en el seu conjunt i ponderant la diferència de qualitat dels protagonistes.
El 0-1 final es pot considerar un gran èxit per un gran Hospitalet i tot i que el miracle al Camp Nou és poc probable, el premi d'ahir no els prendrà ningú.
