Publicitat
Publicitat

CICLISME - TOUR DE FRANÇA

Contador i Samuel Sánchez consumen la seva aliança pel tram final de Tour

Boasson Hagen repeteix en l'aperitiu dels Alps

Un aperitiu. Així és com van definir la majoria de corredors la primera etapa alpina del Tour de França, acabada a la localitat italiana de Pinerolo. Els principals ports de muntanya (Montgenèvre, de segona categoria, i Sestriere, de primera) estaven situats molt lluny de la línia de meta, i tan sols la trampa de Pramartino -un port col·locat en els últims quilòmetres clarament per sorprendre- animava el final.

Terreny ideal perquè tornés a ser una escapada la que es jugués la victòria mentre els favorits es reservaven per a les dues arribades en altura dels pròxims dies, que hauran de decidir el guanyador abans de la contrarellotge final. Així doncs, va arribar als peus de l'últim port un grup nombrós que va deixar sense opcions el combatiu Rubén Pérez (Euskaltel), que anava escapat des de Sestriere. Finalment, Edvald Boasson Hagen (Sky) va ser el més fort, va aconseguir arribar en solitari i sumar així la segona victòria després de l'esprint de la sisena etapa i la quarta per al ciclisme noruec, que ja n'havia viscut dues més a mans del campió mundial, Thor Hushovd.

Entre els favorits, en canvi, ja no hi havia lloc per a les sorpreses després de l'atac de Contador el dia abans. Tothom tenia com a referència la roda del madrileny, que tot i així ho va intentar dues vegades més. Les rampes de Pramartino no van ser suficients per deixar enrere ningú, però sempre quedava l'alternativa del descens, que ja havia estat clau per començar a remuntar temps respecte als germans Schleck.

Dit i fet. Els dos espanyols més ben col·locats a la general, que no tenen cap problema a admetre que pacten les tàctiques durant la cursa, van encapçalar els revolts de la baixada dels grups dels favorits i van aconseguir uns metres de distància aprofitant la coneguda habilitat de Samuel Sánchez i la decisió de Contador. Els va sobrar un quilòmetre de terreny pla, ja que el grup d'Evans i els Schleck els van atrapar, però almenys van aprofitar errors tècnics del líder Thomas Voeckler i d'algun favorit com Ivan Basso, als quals van esgarrapar 27 segons a la línia de meta.

L'hora de la veritat

Les aspiracions de cadascú, doncs, són clares. Ara vénen els tres dies definitius: la primera arribada de la història dalt del Galibier en motiu del centenari del primer pas dels Alps, després de superar els terribles colls de l'Agnello i l'Izoard; en segon lloc, l'explosiva etapa de L'Alpe-d'Huez, de 110 km, en què s'haurà tornat a pujar el Galibier -aquest cop per la banda del Télégraphe-, i finalment la contrarellotge de dissabte a Grenoble, amb el mateix recorregut que la disputada al critèrium de Dauphiné i que ajustarà els últims dubtes que les muntanyes no hagin pogut resoldre.

Per tant, els principals implicats en la lluita per la classificació general tornaran a ser els principals protagonistes. Després d'uns Pirineus poc decisius i unes etapes de transició més aclaridores, els ports alpins dictaran sentència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT