Toni Bou, l’home dels 21 mundials

BarcelonaToni Bou en tenia prou quedant entre els cinc primers per aconseguir el Mundial de X-Trial. Però el de Piera no volia conformar-se sent el que havia sumat més punts. No volia un títol a cop de matemàtiques. Volia ser el millor i demostrar-ho a la competició. Per això, després de superar la ronda de classificació –que automàticament ja li donava el títol– amb tot just cinc punts de penalització, tants com Adam Raga, el seu principal rival, va seguir lluitant per guanyar la prova a Niça, l’última de la temporada. I com no, ho va aconseguir. Igual com havia fet en les tres proves anteriors de trial ‘indoor’, Bou va pujar al graó més alt del podi i va obtenir el seu onzè campionat del Món de X-Trial, el número 21 si també sumem els títols obtinguts a l’aire lliure.

Que Toni Bou hagi guanyat les quatre curses d’aquesta temporada de X-Trial no vol dir que el seu pas pel Mundial hagi estat un camí de roses, en bona part perquè sempre ha notat l’alè d’Adam Raga, segon a totes les proves del certamen. Bou va estrenar la temporada guanyant a Barcelona amb solvència, amb 16 punts de marge, però en la segona cita, a la ciutat austríaca de Wiener Neustadt, les distàncies es van ajustar fins als 10 punts. I especialment compromesa va ser la tercera prova, a Marsella, en què després d’acabar tercer a la fase de classificació va haver de remuntar a la ronda final per pujar al graó més alt del podi. A Niça, en la darrera prova, un nou triomf després d'una ronda inicial igualada, imposant-se finalment per davant de Raga, Fajardo i el britànic Dabill.

No es cansa de guanyar

Toni Bou és d’aquells esportistes que no es cansen d’acumular victòries, una darrera l’altre. Tenen el gen competitiu incorporat. “Què més em queda per fer? Seguir guanyant, seguir competint. Perquè m’agrada l’esport que faig i em sento un afortunat”, responia a l’ARA en una entrevista. Allò era el 2014. Tres anys després, la resposta es manté intacta.

El pilot de Piera començava a competir a nivell internacional amb 14 anys i als 18 debutava al Mundial. Primer al manillar d’una Beta, el 2003, fins que el 2007 va fitxar per Montesa. I és amb aquesta marca, que encara pilota, la que l’ha dut a l’elit de la competició. Des del 2007 que domina amb mà de ferro totes les competicions internacionals: suma onze títols sota cobert i, a l’espera que comenci la temporada a l’aire lliure, n’acumula deu. En total, 21, i tots consecutius, el que el situa com el millor pilot de tots els temps en aquesta disciplina, molt per davant de l’anglès Dougie Lampkin, que en va obtenir 12, o dels set que es va adjudicar Jordi Tarrés. Títols que s’han aconseguit amb els triomfs a les proves puntuables: 52 al Campionat del Món de X-Trial –sumant-hi aquesta última de Niça– i un total de 141 sumant-hi les proves a l’aire lliure.

Pas per al Mundial a l’aire lliure

Acabada la temporada de X-Trial, els pilots gaudeixen d’un mes de descans per agafar forces abans de l’estrena del Mundial a l’aire lliure. La primera cita serà a Catalunya, a Camprodon, el cap de setmana del 13 i 14 de maig.

Si el curs ‘indoor’ només ha tingut quatre proves, i totes elles a Europa, la temporada a l’aire lliure serà notablement més extensa. En total n’hi haurà vuit, i voltant per tot el món. La temporada ‘outdoor’ comptarà de vuit reunions i visitarà, per aquest ordre, el Japó, Andorra, França, la Gran Bretanya, els Estats Units i la República Txeca, abans d’acabar a Itàlia el cap de setmana del 16 i 17 de setembre, a Arco di Trento