Publicitat
Publicitat

FONTÀS: EL SUBSTITUT D'ABIDAL

Tots els tècnics en diuen meravelles: "És una esponja, tot el que li dius ho fa"

Culer, aplicat, humil i endreçat: el central del futur

Aningú li agrada ascendir per la desgràcia d'un company, i més si és com la que li ha passat a Eric Abidal, però tard o d'hora li havia d'arribar el torn a Andreu Fontàs. Si no era ara hauria sigut a final de temporada, però que aquest robust banyolí seria jugador del primer equip del Barça ho sabia tothom. Tècnicament, encara tindrà fitxa del filial, però a la pràctica serà jugador sota les ordres de Pep Guardiola fins a final de curs. A l'estiu segurament ja serà el moment de fer-li contracte professional i ampliar-n'hi la durada -l'estiu del 2010 va renovar fins al 30 de juny del 2012-. Tot arribarà. Ell no té pressa. No n'ha tingut mai. I potser per això ha arribat on volia: al Camp Nou.

Culer i soci del Barça de tota la vida, com la seva família, no va dubtar a acceptar l'oferta del Barça quan li va trucar amb 17 anys, tot i que altres clubs de Primera també el volien, i en especial l'Atlètic de Madrid, tal com explica l'expresident del Banyoles Josep Corominas: "Amb 16 anys el vam cedir al Girona perquè seguís creixent, i allà ho va fer tan bé que van començar a trucar clubs de Primera com l'Espanyol, el Saragossa i el Mallorca, però l'Atlètic li oferia molts diners i li feia l'equip a mida. Llavors jo vaig trucar al Pep Boada, del Barça, i ell em va dir que no el deixés marxar i que parlés amb la família. I esclar, tots són socis del Barça de tota la vida, no ho van dubtar, i la van encertar".

El creixement futbolístic d'Andreu Fontàs en els últims anys ha sigut exponencial. "Amb 15 anys, a diferència d'altres nens, ell encara no estava fet físicament", explica Òscar Aja, el seu entrenador al futbol base del Banyoles i qui se'l va endur al Girona de juvenil, i actual entrenador de l'equip femení de l'Espanyol de Superlliga. Aja no vol que li pengin l'etiqueta del descobridor de Fontàs: "Al futbol hi ha molts llestos i espavilats que sempre es posen medalles quan un jove arriba a dalt. Ningú pot dir amb sinceritat que ja veia quan l'Andreu tenia 16 anys que jugaria a Primera Divisió. La veritat és que llavors era un més de l'equip, fins i tot n'hi havia d'altres que destacaven més. I això diu molt a favor seu i de la seva evolució com a futbolista".

La paciència té premi

Després d'onze anys al futbol base del Banyoles i d'un any cedit al Girona juvenil, en què va esclatar com a futbolista, va debutar a Tercera amb 17 anys i va arribar al Barça aquell mateix any. I a La Masia, tot i ser el seu primer any, el seu caràcter va fer que l'escollissin capità del juvenil A. Guardiola li va donar alguns minuts amb el filial a Tercera aquell curs (07/08), però el salt el va fer amb Luis Enrique a Segona B. Va tenir dos anys d'agafar experiència i el premi de fer dues estades de pretemporada amb el primer equip. L'estiu del 2009 semblava que ja podria tenir un lloc al primer equip, però el Barça va acabar fitxant l'ucraïnès Txigrinski a finals d'agost. Guardiola, però, li va picar l'ullet en el primer partit de Lliga en fer-lo debutar contra l'Sporting (sis minuts): "Tu espera't, que ja arribarà el teu moment". I ha arribat.

Amb els peus a terra

"És molt disciplinat i es cuida molt, tots els entrenadors n'han quedat enamorats", comenta Josep Corominas, i no li falta raó. Dos dels tècnics que ha tingut al llarg de la seva carrera -Aja i Rodríguez- n'expliquen meravelles i coincideixen a definir-lo de la mateixa manera: "És una esponja". "Sempre estava atent a tot el que deia i ho posava en pràctica, tenia unes ganes d'aprendre enormes", recorda Rodríguez. Òscar Aja afegeix: "Un cop aprèn una cosa ja no se n'oblida i ho aplica sempre". Aquesta és la definició futbolística de Fontàs, però com a persona té tant o més fascinada la gent del seu entorn. Aja és de Banyoles, com ell, coneix la família i es troben sovint per la capital del Pla de l'Estany. "Fa la mateixa vida que abans, tot i que ara viu a Barcelona. Puja a Banyoles sempre que pot, té els mateixos amics i va a veure el futbol del poble (el Banyoles està a Preferent) i es fa fotos amb els nanos, és tot humilitat". I és que Aja no pararia de tirar floretes al nou central del Barça: "Tal com està el futbol actualment, amb la supèrbia que tenen els joves després de jugar un partit a Primera i després tornen al filial amb mala cara, ell no, al contrari, accepta tot el que li està passant amb naturalitat, és un nano diferent de tot el que hi ha ara al futbol".

A Banyoles, un heroi

"Aquí l'estima tothom, no hi ha enveges com en altres llocs", explica Aja. L'Ajuntament de Banyoles li va fer un homenatge fa un any i el club de futbol del poble es pot dir que va evitar la desaparició gràcies a ell. El Banyoles va tenir un president, Quim Ferrer, que va marxar deixant uns 60.000 euros de deute a la caixa -i el van haver de fer fora amb una moció de censura- i els que van venir al darrere se les veien magres. Però l'acord que van firmar amb el Barça per Fontàs els ha salvat: 6.000 euros pel fitxatge en aquell moment (2007), 6.000 euros més quan va passar a jugar al filial, 40.000 euros quan va jugar 20 partits amb el segon equip -fa un any-, i en rebran 120.000 més quan n'hagi jugat 15 amb el primer equip -amb un mínim de 45 minuts a cadascun-. De moment ja n'ha jugat dos complets, a la Copa contra el Ceuta i en Lliga a Almeria. Només en queden 13.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT