Publicitat
Publicitat

ELS DEBATS EN EL BARCELONISME

Després de guanyar la Champions, el president del Barça ha obert cinc debats que haurà de gestionar amb mà esquerra per sortir-se'n

Els 5 deures de Rosell

Dissabte passat el president del Barça, Sandro Rosell, va renyar una part de l'entorn blaugrana per no estar gaudint dels èxits del futbol i haver-se oblidat de seguida de la Lliga i la Champions: "No m'agrada que el nostre entorn no sàpiga gaudir prou d'haver guanyat la Champions i que en 24 hores ja ens n'haguem oblidat, els èxits aconseguits mereixen ser celebrats com cal". Va ser una frase molt dura de sentir per a un aficionat que no toca vores des que Guardiola s'asseu a la banqueta del Barça i que encara flota quan veu que la portada de la prestigiosa revista Newsweek es pregunta si el Barça és el millor equip de la història. És cert que Sandro Rosell, quan la felicitat blaugrana hauria de ser -i és- màxima, ha de torejar amb cinc problemes molestos que potser han distret l'atenció de les victòries, com ell afirma, però també ha de saber que la majoria d'aquests problemes se'ls ha creat ell mateix. Ara, amb els cinc problemes sobre la taula, el president del Barça haurà de tenir mà esquerra per gestionar-los, i no ho tindrà fàcil.

Quatre dies

Entre el 28 de maig i l'1 de juny hi ha quatre dies. Aquesta obvietat no ho és tant si és té en compte que és el que va tardar la junta directiva actual a encendre quatre incendis després de guanyar la quarta Champions de la història blaugrana. El dimecres 1 de juny va ser un dia intens a Can Barça, i començava a les 11 del matí amb la roda de premsa del portaveu, Toni Freixa, per explicar els acords de la junta directiva del dia abans. Aquell dia el Barça va anunciar, davant la sorpresa dels seus protagonistes, que reduïa dràsticament el pressupost per a les seccions no professionals, i que directament eliminava la de beisbol, cosa que ha obert un gran debat en el barcelonisme. Hi ha qui entén la decisió en el context de retallades econòmiques a tot arreu, hi ha qui l'entén però en critica les formes, hi ha qui no l'entén perquè considera que les seccions no professionals són la xocolata del lloro dins el pressupost del Barça, i hi ha qui afirma que Sandro podria fer el que volgués si no fos que el seu programa electoral de fa un any deia tot el contrari del que vol fer amb les seccions no professionals. I els grans afectats seran 1.200 persones, gran part de les quals perdran la feina.

En la mateixa roda de premsa, Toni Freixa també va anunciar la futura creació de la grada jove -en aquest cas sí que es compleix una promesa electoral-, formada per 1.400 seients del gol nord. Ja feia temps que es parlava d'aquesta grada, i del temor de molta gent que sigui la manera perquè tornin al Camp Nou per la porta del darrere aquells a qui Joan Laporta va aconseguir fer fora, tot i que Rosell sempre ho ha negat. La qüestió que sí que ha generat molts dubtes és que aquests 1.400 seients els gestionarà l'associació Fanàtics, que agrupa diverses penyes joves del Barça (unes 4.000 persones), que tindran un descompte d'un 50% en el preu de les entrades i que no hauran de ser socis obligatòriament. A més, per alliberar les 1.400 cadires s'hauran de recol·locar els socis que ara hi estan ubicats -tot i que asseguren que aniran a seients millors.

Les ferides Núñez-Cruyff

La història del Barça està plena d'antagonismes, però el més recent és el que van protagonitzar Josep Lluís Núñez i Johan Cruyff quan el primer va acomiadar de mala manera el segon l'any 1996. Des de llavors, la distància entre aquests dos personatges claus en la història del club es va anar fent molt gran, i moltes persones es van anar alineant en un bàndol o en l'altre. Joan Laporta es va posar sempre al costat de Cruyff -ja a l'Elefant Blau- i un cop va ser president el 2003 va arraconar i trencar amb el nuñisme i el cruyffisme va tornar al Barça. I Sandro Rosell, que mai es va entendre amb Cruyff, quan va dimitir de vicepresident del Barça es va anar apropant cada cop més al sector nuñista del barcelonisme. Fa un any, Núñez va fer públic que votaria Rosell a les eleccions, a Wembley va acceptar la invitació del Barça per ser a la final, cosa que no va fer a París ni a Roma, i l'1 de juny -just després de la roda de premsa de Freixa- va tornar a trepitjar el Camp Nou per a la presentació del llibre de l'exjugador Francisco Lobo Carrasco. Un apropament que ha reobert velles ferides en el barcelonisme, ampliades amb les paraules de Rosell en aquella presentació, en què reivindicava que l'origen del cicle exitós del Barça actual va néixer en l'època de Núñez de president, sense citar Cruyff, com fa sempre Guardiola després de guanyar un títol.

La quarta patata calenta que té Rosell a les mans és la resposta al Reial Madrid. Després de guanyar la Lliga al camp del Llevant, el president del Barça va anunciar, sense que l'hi preguntessin, que respondria als atacs rebuts del Madrid les últimes setmanes quan s'acabés la temporada. En la roda de premsa de Freixa de l'1 de juny no van dir res amb l'excusa d'esperar que s'acabés el bàsquet, i a mesura que passen els dies, els missatges que surten de la directiva apunten que potser no hi ha resposta oficial, perquè potser perdrien més coses que no pas guanyarien enfrontant-se al Madrid.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT