Publicitat
Publicitat

'Don't panic', Guardiola

Un equip en què marquen tres centrecampistes és una màquina. Un equip en què dos dels defenses aconsegueixen fer gol es un festival. I aquest equip és el Barça. El Xakhtar no és una banda però tampoc és, ni de bon tros, l'equip temut per Guardiola. Som més a dintre que a fora en una eliminatòria contra un equip que corren molt, lluiten més, però es caracteritza per la feblesa defensiva, pels regals infantils en la creació i tenen tanta velocitat al davant com falta de qualitat. El Barça, a pesar de les males sensacions del Pep i del desencert preocupant de Villa i Messi de cara a barraca, ha jugat un partit seriós, complet, concentrat, i ha sabut dir al Madrid: "Si tu en fas quatre contra 10, nosaltres en farem 5 contra 11". És la novena vegada que aquest equip marca cinc gols en un partit, però, paradoxes de la vida, quan el president diu que en fotrem cinc ha de sortir a fer cara de director general d'una central nuclear i demanar disculpes.

El Xakthar, abans del sorteig, semblava l'equip més feble. I així ho vaig escriure. Si l'estrella de l'equip és Txiginsky, que era el nostre pitjor l'any passat, senyal que som molt superiors. És un raonament molt cruyffista que, de vegades, funciona. Al partit de tornada, el Barça i el Madrid encara hauran de córrer, però podran jugar pensant en la final de Copa i en els reptes d'una semifinal que sembla una final avançada. Ara per ara tots dos estan, amb permís del United, a anys llum futbolístic de la resta.

Abans del partit, a l'estadi tothom comentava, estranyat, el to de la roda de premsa de la vigília del partit. Si volia ser un discurs motivador cap al vestidor ara es podrà dir que tenia raó. Si era una manera de dir a Messi, subliminalment, que s'espavili i que agafi la forma en el tram decisiu encara no ha fet prou efecte. Messi vol, però físicament li falta el percentatge que li permet desbordar, driblar i anar-se'n per velocitat. Si no està al cent per cent, li costa molt ser el millor del món. El necessitem per als tretze partits que queden per aixecar els tres títols. La millor notícia és que a pesar d'aquesta xacra, l'equip soluciona els compromissos amb solvència, ofici i professionalitat. Juguem de memòria, juguem a futbol i als rivals els partits se'ls fan eterns. Com aquest equip. Pas a pas, però tot pinta a un altre any gloriós.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT