Publicitat
Publicitat

El guanyador s'enfrontarà al Portugal de Cristiano en la següent ronda del torneig

Espanya i França es juguen la confiança i el pas a les semifinals

"Hem d'imposar el nostre estil", assegurava ahir Javi Martínez quan li preguntaven pel duel de quarts de final que enfrontarà la selecció espanyola amb la francesa aquest vespre a Donetsk (20.45 h, Telecinco). Espanya arriba al partit immersa en el debat sobre si cal jugar amb un davanter centre o no, amb Fernando Torres i Cesc lluitant per aconseguir la titularitat davant dels bleus . Els altres 10 jugadors, en canvi, són els fixos de Del Bosque.

Després de caure sorprenentment amb els suecs, els francesos també arriben amb dubtes a un partit en què intentaran evitar perdre per primer cop amb els espanyols en una fase final. Espanya i França es van creuar per primer cop l'any 1922. En aquella ocasió, la selecció espanyola, amb Zamora a la porteria i Samitier al mig del camp, es va imposar per 4-0. Des d'aleshores, els dos equips s'han enfrontat fins a vint-i-nou vegades més, amb una tònica imperant: els francesos sempre han sortit airosos dels duels contra els espanyols en fases finals oficials. En els últims temps, els partits que han disputat els dos equips entre ells han seguit el guió tradicional: Espanya es va imposar a França en els dos últims amistosos i els bleus van aconseguir la victòria en els dos compromisos oficials. El combinat francès es va imposar per 2-1 a l'Eurocopa del 2000 i per 3-1 al Mundial del 2006, amb un gran gol de Zinedine Zidane.

Confiar en un estil

Des que Espanya va caure eliminada de la Copa del Món l'any 2006, precisament en el partit contra França, la roja s'ha decantat sempre pels futbolistes i el model de joc del Barça per competir. Luis Aragonés va reestructurar la selecció després de la desfeta del 2006 i va donar les regnes de l'equip a un grup de jugadors, encapçalats per Xavi Hernández i Andrés Iniesta, que compartien una manera concreta de veure el futbol. Les victòries a l'Eurocopa del 2008 i al Mundial del 2010 són filles d'aquesta decisió, que ara sembla posar-se en dubte des d'alguns sectors d'opinió.

El seleccionador Vicente del Bosque, però, no té dubtes: el model és guanyador i seguirà imperant per davant de tot. Contra França, amb davanter centre o sense, Espanya seguirà volent la pilota, seguirà tocant-la i movent constantment les seves peces fins a desequilibrar el rival. "Tot va canviar quan vam eliminar Itàlia a l'Eurocopa del 2008", explica Xavi Hernández: "A partir de llavors, la nostra mentalitat va ser una altra i la nostra seguretat en l'estil de joc es va anar consolidant fins a guanyar el Mundial dos anys després". Cinc jugadors -Arbeloa, Jordi Alba, Xabi Alonso, Fernando Torres i Javi Martínez- es perdrien les semifinals si avui veuen una targeta groga.

Créixer des de la inferioritat

La França que entrena Laurent Blanc és una pintura inacabada, un llençol amb pinzellades en què s'albira una gran obra però que encara necessitarà temps per definir-se. El tècnic del Llenguadoc compta amb una plantilla jove, amb poca experiència però amb una gran qualitat tècnica. Ningú millor que el seu davanter, Karim Benzema, per representar l'equip bleu : tot i que les seves condicions són envejables, ningú sap ben bé què li passa pel cap al jove atacant de Lió. La derrota contra Suècia va mostrar alguns dels problemes del bloc francès, massa horitzontal dins el camp i amb divisions internes entre jugadors, cosa que ha negat en roda de premsa l'ajudant de Blanc, Alain Boghossian.

Contra Espanya, Blanc intentarà recuperar la moral dels seus homes, i el que és més difícil, la seva fe en la proposta col·lectiva. Haurà de fer-ho sense el central Philippe Mexès, sancionat: el tècnic francès el substituirà per Laurent Koscielny, un defensa amb tanta qualitat tècnica com poca fiabilitat. Davant, Blanc ubicarà tres migcampistes defensius amb una missió clara: evitar que Espanya imposi el seu estil. L'estil que reivindica Xavi: l'estil dels èxits.

Més continguts de