Final de Copa: la batalla dels despatxos
1. Camp Nou
Des que els membre de la Federació van decidir, per votació, que la final seria al Camp Nou i no a San Mamés, als dirigents de l’Athletic Club els ha agafat un atac de banyes que, ara, per sistema, volen tot el que vol el Barça. Si el Barça vol l’afició al gol sud, ells també. No cedeixen en cap negociació.
2. L’Athletic Club
La jugada, als bascos, els va sortir malament. Abans de votar entre Sevilla o Mestalla, i abans de votar entre San Mamés o el Camp Nou, un executiu culer va oferir a l’Athletic jugar la final a Bilbao a canvi que el Barça tingués un 5% més d’entrades. Jon Berasategi, el gerent, s’hi va negar, ofès per la proposta.
3. Federació
Albert Soler, del Barça, tenia les cartes marcades. Sabia que, si calia votar, els membres de la Federació optarien pel Camp Nou. No tant perquè, com més aforament, més recaptaria la RFEF, sinó perquè cadascun d’ells, en comptes de tenir 30 invitacions per regalar, en tindria 50. I això els fa trempar.
4. Gol sud
Des d’aleshores, la rebequeria és en tot i per tot. Si el Barça s’estimava més posar la seva afició al gol sud, entrant per Travessera, ells també. Quan semblava que Barça i Guàrdia Urbana ho havien pactat així, l’Athletic hi va posar pegues. Si res no canvia, però, ells aniran Princesa Sofía avall, cap al gol nord.
5. Vestidor
L’última batalla, ara, l’Athletic l’està plantejant pel vestidor. Diuen -i segurament amb raó- que són l’equip local de la final i, per tant, els correspon el vestidor on habitualment es canvia el Barça. El temple de Messi i Neymar, però, no es profana així com així i el Barça ho lluitarà fins al final. Ja ho veurem.
