Froome, entre els més grans amb el tercer Tour

BarcelonaQue guanyar tres Tours de França és difícil ho demostra el fet que tan sols set ciclistes han arribat a fer-ho en la història centenària de la cursa, i aquest diumenge Chris Froome es convertirà en el vuitè que ho aconsegueix quan acabi de completar les nou voltes als Camps Elisis de París que tancaran una nova edició de la cursa ciclista més important del món.

I per arribar a aquestes xifres s’ha de ser un dominador, marcar una època. És el que estan fent tant Froome com el seu equip, l’Sky, en les últimes edicions del Tour. En dicten el guió i afegeixen nous recursos a la seva superioritat. Si els anys anteriors el britànic havia agafat el mallot groc amb un atac brutal a la primera arribada en altura de la cursa per acabar gestionant el seu avantatge en una última setmana que se li feia llarga, enguany Froome ha dominat tots els terrenys de la cursa.

El primer gran atac, de fet, el va protagonitzar de baixada per anotar-se el primer dels seus dos triomfs d’etapa en una exhibició tècnica en el descens del Peyresourde. I no va trigar a oferir una nova mostra de perícia i fam competitiva agafant desprevinguts la resta de rivals en els ventalls que es van produir a Montpeller, en una etapa plana marcada pel vent i en què va entrar a meta només amb el campió del món, Peter Sagan -magistral Tour de França de l’eslovac, amb tres victòries d’etapa i el mallot verd per cinquè any consecutiu, el premi al més combatiu de la cursa-, i un company d’equip de cadascú. Una nova demostració de força i atenció als detalls fins i tot en terrenys que no són el seu.

Després d’uns Pirineus igualats, semblava que al britànic nascut a Kènia li costaria dominar la cursa, però el baix nivell de l’únic home que ha sigut capaç de posar-lo contra les cordes en els grans ports altres anys, el colombià Nairo Quintana (Movistar), finalment tercer, li ha servit una setmana final plàcida en què ha pogut tornar a guanyar a la cronoescalada de Megève per seguir ampliant l’avantatge. Només els més valents, com el francès Romain Bardet (AG2R La Mondiale), s’enduen premi. Ell acabarà pujant al segon graó del podi.

El domini insultant de l’equip de Froome, amb gregaris del nivell de Wouter Poels, Sergio Henao o Mikel Nieve, tots entre els deu millors escaladors, ha adormit un Tour que ha acabat sent ensopit en la lluita per la general i que ha regalat la majoria d’etapes als caçadors d’etapes en les escapades, que, tot i així, han homenatjat en forma de triomfs ciclistes atrevits i generosos com Thomas De Gendt (Lotto-Soudal), vencedor al mont Ventoux el famós dia que Froome va fer un tram corrent després de patir un accident amb la bicicleta, o el colombià Jarlison Pantano (IAM Cycling).

El Purito entra al ‘top ten’

El guió es va respectar en la penúltima etapa de la cursa, l’última d’alta muntanya alpina, amb final a Morzine, en què es va imposar el basc Ion Izagirre (Movistar) després d’un gran descens al Joux Plane amb què es va destacar dels seus companys d’escapada. Tan sols Roman Kreuziger (Tinkoff), escapat d’inici i desè al final, i Joaquim Rodríguez (Katiuixa), setè a la general del seu últim Tour després d’un moviment intel·ligent en l’últim port de la jornada, van atacar d’entre els favorits, i els valdrà per acabar entre els 10 primers.