Ganyota d’un Barça difícil de reconèixer

BarcelonaEl Barça va trair-se a si mateix. La primera derrota de la temporada, sorprenent més per l’escenari que per l’actuació dels dos equips, deixa els homes de Luis Enrique sense lideratge. La pitjor versió del Barça en molt de temps va acabar derrotada per un bon Alabès (1-2), sempre a punt a l’hora de castigar un campió sense estructura, sense gaire ànima quan perdia i sense unió en el joc. El Barça va fer una ganyota quan s’esperava d’ell una bona cara després d’una victòria plàcida. Amb molts canvis a l’equip inicial, es va oblidar de ser ell mateix: sense imaginació, unió, velocitat ni màgia. I sense jugadors de La Masia durant bona part del partit. Com si en lloc del Barça fos un combinat d’amics que juguen un amistós.

Luis Enrique amb un ull va mirar cap al passat i, valorant l’esforç fet amb les seleccions i els problemes físics d’alguns actors principals, va decidir fer rotacions. Amb l’altre ull va mirar cap al futur, pensant en la Champions. I va fer encara més canvis. El resultat va ser un equip titular absolutament nou que no va rutllar. I l’Alabès va aprofitar-se de la falta d’automatismes d’un Barça difícil de reconèixer. Una versió desdibuixada que va tenir la pilota tant com va voler, però que no va aconseguir convertir la possessió en un argument per guanyar el partit.

Els principals canvis eren als extrems. En una porteria Cillessen debutava, amb Ter Stegen, lesionat, mirant-s’ho trist des del lateral. El porter holandès va tenir un debut profundament desafortunat, ja que malgrat no cometre errades no va saber fer-se valdre, incapaç d’aturar cap dels tres xuts entre els tres pals dels bascos. Tots tres van acabar al fons de la seva porteria i només el fet que un fos en fora de joc va evitar mals majors. Cillessen no va cometre errades, però tampoc va tenir encerts. Una actuació igual de trista que la d’Alcácer, titular en atac, acompanyat de Neymar i Arda Turan. El davanter valencià va acabar eclipsat per la defensa amb línia de cinc vitoriana, intentant fer de miner: obrir forat per fer brillar els companys. Entre que encara no intueix els moviments dels seus companys quan els mira i la falta de ritme d’un Barça orfe de la velocitat de Messi i Iniesta, Alcácer va marxar frustrat. Com tot el barcelonisme.

Les rotacions de Luis Enrique, tan radicals en part per culpa de lesions i en part per falta de nervi de jugadors com Iniesta, que van rebre l’alta mèdica el dia del partit, van situar sobre la gespa un equip massa estàtic, en què Neymar reclamava la pilota un cop rere l’altre en el seu primer partit de blaugrana aquesta temporada. Però el brasiler es va deixar la rialla i part de l’energia al seu país, incapaç de guanyar gairebé cap duel individual. Neymar, a hores d’ara, no és Messi. És un jugador brillant, però no guanya partits sol. Durant el primer temps, Neymar buscava la pilota quan era als peus de Rakitic i Denis Suárez, però la perdia ràpidament. I l’Alabès, sentint-se més còmode del que s’hauria pogut imaginar al Camp Nou, va acabar castigant la parella de centrals Mathieu-Mascherano en una jugada en què Deyverson va ser el més ràpid.

El Barça, perdent totes les comparacions amb la idea que tothom té de l’equip de Luis Enrique, va jugar un partit melancòlic, trist. I malgrat tot no es mereixia perdre, amb algunes ocasions d’un Aleix Vidal voluntariós per la dreta i una bona rematada de Rakitic.

El partit estava destinat a ser canviat per Messi i Iniesta, però als primers minuts de la segona part Mathieu ja va empatar de cap i va calmar una mica les coses. Tothom donava per fet que el següent episodi seria el segon gol local, segurament amb Messi i Iniesta ja a la gespa. Pocs esperaven que després d’un gol anul·lat per fora de joc a l’Alabès, Mascherano cometria una errada dins de l’àrea i Ibai Gómez batria Cillessen.

Sense ànima, sense ritme, el Barça va encomanar-se a la santíssima trinitat: Messi, Iniesta i Suárez. Però en el futbol es guanya amb arguments i no amb oracions, i els atacs de l’equip de Luis Enrique van anar topant contra les pèrdues de temps basques i la defensa visitant. Més que perdre contra un bon Alabès, el Barça va perdre contra si mateix. Durant els últims minuts ni tan sols va aconseguir angoixar un Alabès que va ser el primer sorprès de trobar-se davant d’un Barça que havia sortit al camp amb només dos jugadors de La Masia de titulars. Significatiu. El Barça no va saber ser ell mateix. I va deixar de guanyar uns punts que signifiquen deixar de ser líder.