Publicitat
Publicitat

LLIGA

El Barça guanya un partit dur al Molinón gràcies a un gol de rebot d'Adriano

L'Sporting fa suar la cansalada al nou líder (0-1)

La fàbrica d'idees de Josep Guardiola no para quieta. El Barça ja torna a ser líder -lideratge compartit amb el sorprenent Llevant- després de superar un Sporting molt lluitador. Contra els tòpics sobre una Lliga en què tot és fàcil per als blaugranes, ahir els homes de Guardiola van picar pedra per deixar estès a la lona un equip molt intens. Si els jugadors van fer un gran esforç -Abidal va ser l'últim a caure lesionat-, el cos tècnic va moure la pissarra una vegada i una altra per adaptar-se a cada nova exigència. Perquè encara que siguis el Barça, el futbol no deixa de ser exigent.

El Barça va preparar molt el partit de Gijón. Quan es va saber la baixa de Cesc, es va obrir un ventall de possibilitats per encarar el partit a terres asturianes. I en lloc de fer automàticament un pas endarrere segur, retornant al 4-3-3, el Barça va fer un pas endavant cap a terres inexplorades, com els valents, buscant solucions per seguir millorant. Només la lesió d'Abidal va fer tornar un Barça vestit de negre a la línia defensiva de quatre, ja entrada la segona part.

Guardiola va fer jugar un onze inicial sense cap defensa central pur (Piqué, Puyol i Fontàs eren a la banqueta), però la gran innovació van ser les posicions de Villa i Pedro. Per primer cop, van jugar a la mateixa banda: Pedro, com a interior per l'esquerra, entrant pel centre de l'atac al costat de Messi; l'asturià, com a extrem, amb la tasca d'obrir el camp tant com fos possible. Tasca que per la dreta feia un incombustible Adriano. Obrint molt el camp, el Barça generava dubtes a la defensa de l'Sporting, obligada a tenir un ull als extrems però també a tapar el mig per Messi, Pedro, i les arribades de Xavi. Thiago, pletòric, feia relleus a Villa a la banda. A estones el Barça atacava amb una línia de quatre. A estones, de cinc. Altres cops, de dos.

Si aquell primer triomf de Guardiola a Gijón com a tècnic a Primera ara fa tres anys va servir per coquetejar per primer cop amb la figura del fals 9 , ahir el Barça va seguir desconstruint les teories de la tàctica futbolística conegudes fins ara, i ens va acostar al futur. El Barça ara sap no encaixar gols sense centrals; ha fet compartir vestuari a Xavi, Iniesta, Thiago i Cesc, i ahir a Gijón fins i tot es van veure Pedro, Villa i Thiago jugant plegats a la banda esquerra, una idea que hauria semblat estrambòtica no fa gaire. Futbol i història en moviment.

L'Sporting, però, va saber aguantar ferm les envestides del Barça, amb dignitat i certa duresa. Preciado es va trencar la closca (i la gola) donant ordres als seus i resituant les peces per trobar sobre la marxa solucions als problemes que plantejava un Barça que va jugar uns primers 20 minuts molt còmodes. La jugada del 0-1, de fet, va arribar amb Xavi a la frontal amb espais per xutar al pal, ja que la defensa de l'Sporting estava oberta, preocupada per Villa i Adriano. El rebuig del xut del vallesà el va agafar Adriano, que va aconseguir el gol després de veure com Canella desviava el seu xut. Poc després, però, l'Sporting va trobar la clau de volta per igualar el matx: pressió als defenses del Barça, faltes per tallar el ritme i un esforç físic per tapar espais que els tindrà uns quants dies amb les cames adolorides.

La segona part, de fet, va ser prou igualada, tot i que els homes de Manolo Preciado no van gaudir de cap ocasió clara de gol. El Barça tampoc en va tenir gaires, però va acabar sense patir, ja que en els últims minuts a l'Sporting se li va acabar la benzina.

Messi, tapat

El coratge asturià va aconseguir forçar moltes errades de jugadors normalment més segurs. Messi, que va reclamar un penal a la primera part, no va tenir el seu dia, sempre envoltat per tres o quatre jugadors locals. Thiago, en canvi, ballava sobre la pilota, demostrant una disciplina tàctica meravellosa que el va convertir en el millor del partit juntament amb un Mascherano imperial.

Un esforç majúscul, el dels asturians, que només els va servir per no fer ni un sol xut perillós i rebre un sol gol d'un Barça que, adaptant-se a noves lesions i reinventant-se cada dia per anar més ràpid que els rivals, va acabar el dia a dalt de tot de la classificació. Cansat, però líder.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT