Line Roddik Hansen: “Venir al Barça no ha sigut un pas enrere, és el millor per a mi”

Sant Joan DespíHa arribat al Barça perquè sent que és una oportunitat única de millorar com a jugadora i persona, després d’anteriors experiències professionals al totpoderós Olympique de Lió i al Tyresö suec, entre d’altres. Nascuda a Copenhaguen l’any 1988, és un dels nous reforços de l’equip femení. I en un mes i mig ja és també imatge internacional del club.

La temporada ha començat impecable: una Copa Catalunya i primeres golejades en lliga. Com ho estàs vivint?

L’experiència d’haver vingut aquí està sent genial des del principi. Tot és emocionant quan arribes a un lloc que no coneixes i no saps com serà tot, com seran les companyes, com s’entrenarà. Estic molt feliç. M’encanta Barcelona, ara que estic vivint la ciutat des de dins i no com a turista, i m’agrada la gent d’aquí, és més oberta. Tothom m’està ajudant molt, sobretot a integrar-me, cosa que l’idioma ho fa més difícil. De vegades és frustrant, perquè no pots tenir una conversa o no t’entens en accions ràpides al camp, però vaig fent classes a La Masia i estic millorant. M’agrada com es juga al Barça i començar la competició amb bons resultats ho fa tot més fàcil.

La setmana passada eres a Nova York en representació del club. ¿No tens la sensació que tot està anant molt ràpid?

Va ser una d’aquelles setmanes en què et passen tantes coses que t’has d’aturar un moment i preguntar-te on ets i què fas. Diumenge era a Tenerife, debutant en lliga, i l’endemà estava agafant un avió cap a Nova York, on, a més, mai hi havia estat. Estava cansada però vaig aprofitar que tenia la tarda lliure per córrer una mica pel Central Park i Times Square, per visitar alguna cosa, com a mínim. Al dia següent vam tenir l’acte al Bronx, a l’escola, amb Ronaldinho, la inauguració de la nova oficina, i de tornada a Barcelona. Va ser bonic conèixer tanta gent i viure allò.

¿El club vol que siguis alguna cosa més que un nou reforç al terreny de joc?

Quan em van dir que hauria d’anar als Estats Units em preguntava per què jo, que era la nova. Entenc que hi fa molt l’anglès, però també que ets una bona imatge per al Barça. Vull mostrar al club que puc ser útil dins el camp però també fora de la gespa, que puc aprendre però també li puc ensenyar alguna cosa.

Com per exemple?

Com a defensa, vull transmetre seguretat a l’equip, que confiï en mi quan tenim la pilota i iniciem l’atac. He jugat en equips i lligues diferents, he disputat una final de Champions i vull aportar aquestes experiències al grup. Podem parlar d’estils, però al final és important que cadascú trobi la seva inspiració dins el camp i la pugui expressar. M’agrada la manera de fer del Barça perquè està convençut del que fa des que els jugadors són petits i ho construeix tot des de baix. No és bo que un entrenador faci una cosa ara i després una altra, i aquí no passa, es millora sempre sobre la mateixa base. Jo no sé si la meva aportació serà millor o pitjor que el que ja es feia, no he crescut aquí, però seré un input nou, com ho seran Ange Koko i Andressa Alves: ajudarem a créixer l’equip.

¿Has detectat ja diferències entre el futbol d’aquí i el d’altres llocs d’Europa?

A Dinamarca i Suècia, en comparació amb França i Espanya, el futbol és més físic. Aquí és més tècnic. Però què és el millor? Potser una barreja és l’opció ideal. Al final necessites les dues coses. Si tu ets més llesta i més ràpida, podràs derrotar algú més fort. És qüestió de trobar un equilibri. L’altra impressió és que aquí la tàctica és més determinant.

¿Aquests dies amb la selecció què diràs a les teves companyes sobre el Barça?

Els diré que aquesta és la millor decisió que podia prendre, i no ho dic per dir. Aquest mes i mig està sent molt positiu, sento que és un pas important per a mi. Un periodista danès em deia l’altre dia que venir al Barça després d’estar al Lió era un pas enrere en la meva carrera i li vaig haver d’explicar que no. Si mires el rànquing potser ho és, però no ho és si valores altres coses. I aquí crec que puc millorar el meu futbol, puc créixer personalment, i això és un pas endavant. A més, sento que l’equip té un gran potencial i que el club vol millorar. M’agrada ser en un lloc i en un equip que té ganes d’avançar, de construir un projecte cada cop més gran. Crec que podem fer alguna cosa important a la Champions els pròxims anys. Jo confio que pot venir, el secret és veure com i quan.

A Europa pot dependre d’un sorteig.

Exacte, et pots creuar amb l’Olympique de Lió en un mes i te’n vas fora abans del que ho vas fer l’any anterior, però això no vol dir que siguis pitjor equip que llavors. La Champions és una competició difícil i no serveix per avaluar els projectes amb justícia. Però també és clar que, si aspires a guanyar-la, has de ser capaç de derrotar qualsevol equip.