COPA DEL REI
Esports 26/05/2017

L’ordre i la disciplina de Pellegrino per fer somiar Vitòria

L’Alabès apostarà per defensar i atacar els espais buscant el seu primer títol

Oskar Bañuelos
3 min
Mauricio Pellegrino, que va ser jugador del Barça a les ordres de Van Gaal, ara és el tècnic de l’Alabès.

VitòriaL’Alabès que es veurà avui al Vicente Calderón no serà gaire diferent del que ha competit, i amb molt bona nota, durant tota aquesta temporada del seu retorn a Primera. Un equip molt ben treballat per Mauricio Pellegrino, un gran mestre de la tàctica que comença a guanyar els partits des de la solidesa defensiva. La seva primera regla és no rebre cap gol: una tasca en la qual participen els onze jugadors de manera solidària. No serà fàcil davant un Barça que, encara sense Luis Suárez, és una màquina de fer-ne. A partir d’aquí, intentarà marcar sortint al contraatac. Tan senzill en el plantejament com tremendament difícil en la seva execució.

El Flaco Pellegrino, poc amic de la improvisació, segur que ho té resolt dins del cap des de fa molt de temps, però la resta del món encara dubta de si l’Alabès sortirà amb defensa de cinc -tres centrals i dos carrilers llargs-, sacrificant un migcampista d’atac, o apostarà per una rereguarda de dos centrals, una fórmula que li ha anat molt bé durant tota la temporada. En alguns partits i, sobretot, contra equips superiors, inclòs el Barça, ha alternat el dibuix amb resultats diferents: al Camp Nou li va sortir bé amb cinc en defensa (1-2), però a Mendizorrotza va tornar a quatre i va rebre una golejada (0-6). Bé, és veritat que en cap dels dos partits es van enfrontar els teòrics titulars dels dos equips.

Tant si surt amb cinc com si surt amb quatre al darrere, les bandes són fixes amb Kiko Femenía (dreta) i l’explosiu Theo Hernández (esquerra). Faria molt bé Luis Enrique de seguir-los tots dos perquè en moltes ocasions es converteixen en la principal opció atacant de l’Alabès. Si juga amb dos centrals, amb l’absència per lesió de Laguardia, semblen fixos Feddal, marroquí però criat a Catalunya, i l’italobrasiler Rodrigo Ely. Si hi ha lloc per a un més, hi ha el dubte entre el veterà Alexis o Vigaray. Pacheco és fix a la porteria. Al centre del camp són segurs Marcos Llorente i el capità, Manu García, que seran els encarregats d’evitar que el centre del camp blaugrana construeixi. Cada un d’ells, amb les seves armes, són imprescindibles en el joc de l’Alabès. No sembla probable que Pellegrino decideixi un marcatge a l’home per a Messi -en cap dels dos partits de la Lliga ho ha fet- i al final veurem una tasca, com tot a l’Alabès, col·lectiva; amb moltes ajudes i molt atents i disciplinats en les cobertures. Ja que anul·lar l’argentí i Neymar serà gairebé impossible, la idea serà desconnectar-los de l’equip.

Ordre i talent

Tot el que no sigui la presència de Deyverson a la punta d’atac i de Camarasa al darrere seria una sorpresa. Durant la temporada ha recaigut en els dos jugadors la missió de portar la pressió a dalt i de sortir a la contra quan es presenti l’ocasió, ajudats per les bandes i intentant agafar l’esquena als defenses aprofitant la velocitat. L’altre lloc queda reservat per a Ibai Gómez, un jugador molt versàtil, amb bon xut i que executa com ningú les jugades d’estratègia. Si finalment l’Alabès surt amb dos centrals, podria haver-hi una oportunitat per a algun jugador de l’estil de Gaizka Toquero o Edgard i, fins i tot, per a la velocitat de Rubén Sobrino. Físicament l’Alabès està en el seu millor moment i el Barça, si no pot fer el seu joc i no encarrila aviat el matx, pot patir molt. Els jugadors de Luis Enrique estan infinitament més acostumats a l’alta competició i a disputar finals, així que serà complicat que es posin nerviosos, però l’estratègia de l’equip basc és no perdre el cap i arribar als últims minuts del partit sencers i amb possibilitats. I jugar-se-la al final.

A l’entitat gasteiztarra es pensa que el Barça és qui més s’hi juga i el que més hi pot perdre, després d’una temporada, per ara, en blanc. En canvi, els jugadors de l’Alabès arriben al Calderón, com la seva afició, per disfrutar del moment, a competir al màxim, com ho han fet fins ara, i lliures de lligams. Això, juntament amb el seu ordre tàctic i la seva solidaritat col·lectiva, és la seva fortalesa. Caldrà veure si n’hi ha prou per guanyar el seu primer títol.

stats