El Madrid s’adorm i Benítez penja d’un fil
Els blancs deixen escapar dos punts més a València (2-2) i desaprofiten l’empat del Barça en el derbi
BarcelonaEl Reial Madrid només va poder sumar un punt a Mestalla (2-2) i el seu entrenador, Rafa Benítez, està penjant d’un fil. Els blancs, clarament superiors al València, van anar de més a menys i van deixar escapar dos punts d’or en la lluita pel títol de Lliga. Un cop més, els blancs van desaprofitar l’ensopegada del Barça i queden a dos punts dels culers -que tenen un partit menys- i a quatre del líder, l’Atlètic de Madrid.
Va ser un partit estrany que el Madrid hauria pogut guanyar sense problemes a la primera part. Els primers quinze minuts van ser de domini visitant contra un València atemorit, que encara no s’ha adaptat al sistema de joc del seu nou entrenador, Gary Neville.
Benítez, qüestionat i amb un peu i mig fora del club, demanava als seus homes que fessin un últim esforç, que fossin solidaris, que actuessin com un equip. I els jugadors li van fer cas a l’inici. Per primer cop es va veure un equip sòlid, ràpid, valent, que disputava cada pilota com si li anés la vida i que dificultava la sortida de pilota del València. Així van arribar les primeres ocasions i el gol de Benzema, amb una combinació preciosa de la BBC, amb cop de taló de Bale i assistència de Cristiano.
El Madrid va durar 15 minuts
El València estava perdut i el Madrid semblava que tancaria el partit sense problemes. Però aquí va començar l’autocomplaença dels de Chamartín. De cop i volta l’equip de Benítez es va apagar. Es van acabar les pressions, van desaparèixer les ajudes i els davanters es van oblidar de les tasques defensives. De mica en mica, el València va poder combinar amb facilitat i comoditat. Els locals ja no perdien pilotes i arribaven a la porteria de Keylor Navas. Tres ocasions clares i un penal a favor que no va perdonar Parejo. Al descans, l’empat feia justícia als mèrits dels dos.
El resultat no servia al València ni al Madrid. Però ni l’un ni l’altre van buscar el gol amb insistència. Era com si tinguessin por, com si preferissin assegurar que no rebien cap gol. El ritme va baixar i només es van veure algunes arribades escadusseres, amb més intenció que encert. Mestalla estava a l’expectativa i només es va encendre amb l’expulsió de Kovacic, que va veure la vermella directa per una entrada al turmell.
Quedaven vint minuts. No hi havia intensitat ni ocasions. Fins que a falta de deu minuts Bale va rematar una centrada de falta de Kroos i va enviar la pilota a l’escaire. El Madrid festejava el que hauria sigut la victòria, però un cop més va tornar a pecar d’ingenu i va oblidar-se de defensar la següent acció, que va acabar amb una centrada i dos cops de cap del València sense oposició. L’últim, el de Paco Alcácer, que va firmar l’empat a dos definitiu.
Encara hi hauria temps per a dues arribades més, una per banda. Però sense encert als metres finals. A Mestalla es va apagar el futbol. Un empat just que deixa Benítez contra les cordes. Avui mateix podria deixar de ser entrenador del Reial Madrid.
