Marc-André ter Stegen: “El porter modern és una opció més del joc ofensiu de l’equip, ha d’implicar-se, estar despert”

Sant Joan DespíS’acomiada en anglès del cap de premsa i saluda en català, amb un somriure simpàtic i una enèrgica encaixada de mans. Mentre es deixa posar el micròfon, celebra poder-se expressar en la seva llengua i diu que l’entrenament ha anat bé, que sempre va bé quan es guanya. Marc-André ter Stegen va arribar a l’estiu com una de les grans apostes d’Andoni Zubizarreta per substituir Víctor Valdés i, mig any després, l’adaptació del jove porter alemany de 22 anys mereix una valoració.

Com va la vida a Barcelona?

Tot és diferent d’Alemanya. Però estic content de ser aquí, he jugat uns quants partits. Esclar que hauria volgut jugar-ne més, però em vaig lesionar al principi i no vaig poder lluitar per ser titular a la Lliga, encara que sí que sóc la primera opció a la Champions i a la Copa. Al final l’entrenador haurà de decidir si això segueix sent així o no. Jo només puc intentar fer-ho tan bé com pugui.

¿La lesió et va trencar molt les expectatives?

Ningú s’espera una lesió. Vaig intentar recuperar-me aviat i, de fet, no acostumo a lesionar-me gaire. Em va entristir, va fer que canviessin moltes coses. El Claudio ho està fent molt bé però jo vull jugar. És pel que treballo, per ser titular a la Lliga, la Champions i la Copa.

Què ha canviat en el teu dia a dia del que tenies a Alemanya?

Moltes coses. Estic molt sorprès de quina és la mentalitat al camp, però també de la vida en general. La vida aquí és bonica, la gent hi posa sempre un somriure i ningú mira només per ell. Tothom és educat, està de bon humor... Suposo que hi té molt a veure el sol! [Somriu.]

¿El 3-2 de París va ser un moment difícil per a tu?

No. Sempre analitzo cada partit de manera independent, l’analitzo per a mi. No necessito cap opinió de fora, necessito les opinions de la meva gent pròxima. Amb l’entrenador de porters vam dir que no havia defensat bé alguns gols encaixats però, globalment, el partit sencer no va ser dolent. Van ser un parell d’accions. Les crítiques no són cap problema per a mi, pot passar que es cometin errades. Som humans.

La gent està descobrint un porter amb una tècnica impecable amb els peus i una gran intel·ligència tàctica. Això és el millor de Ter Stegen?

Ja ho veurem. Sempre intento fer el millor per a l’equip, és el més important, que les coses funcionin dins el col·lectiu, i, en aquest sentit, estic content que tot estigui anant bé últimament. Va passar en Copa contra l’Atlètic de Madrid, en què ens vam trobar fases de partit complicades ja des del començament, i les vam gestionar bé. No és una qüestió de jugar bé jo, és un tema de fer-ho bé tots com a bloc. Esclar, si em miro a mi i jo estic rendint bé, pot ser que arrossegui algú altre a fer-ho millor. Jo sempre em poso el llistó ben amunt, per donar el millor a l’equip.

Estàs tan integrat en el joc que no sembles un porter. ¿S’ha obert una nova etapa amb aquesta posició?

El joc evoluciona de tal manera que el porter és una opció més del joc ofensiu, el pot fer més àgil, ha de poder jugar bé amb la pilota, implicar-se en el joc, estar despert. He parlat amb el meu entrenador. Abans tot era diferent: tot el que quedava fora de l’àrea no era feina seva. L’Uwe Kamps, amb qui he treballat molts anys, em deia que la cosa ha canviat molt i seguirà canviant en el futur.

¿Has pogut veure com s’entrena els porters joves al Barça?

No. Quan jugava al Borussia, tot era només Borussia, cap altre equip. No m’interessava com ho feien els altres. Jo era només jo. M’agrada dir que aquest és el meu joc, no és de ningú més. I és amb el joc que m’ho passo bé, amb el joc que intento ajudar l’equip. Si funciona, molt millor.

I està funcionant... Tot i que potser alguns podien pensar que, amb 22 anys, arribaves amb poca experiència. ¿T’ha pesat, la sensació de pressió del Camp Nou?

Des del principi se’m va dir que al Barça hi hauria una pressió immensa. I segurament hi és, però de moment m’agrada, no la noto gaire. Jo sé el que em faig, sé per què m’agrada tant jugar a futbol, per què estic a gust al camp. A més, tinc grans companys, m’alegro de poder-me entrenar amb ells i poder evolucionar cada dia. I no és cert que no tingués experiència. Potser la gent només veia que sóc jove, però des dels 18 he sigut el porter del Borussia, hi he jugat prop de 130 partits. Tot i això, sé que haig d’acumular experiència i jugar per seguir evolucionant.

¿I com és entrenar-se amb Messi, Neymar i companyia?

No m’interessa tant si es tracta de Messi, Neymar o Suárez, o qui sigui, sinó quina persona hi ha al darrere, tot i que al camp és important que tingui qualitat, esclar. Quan vaig firmar el contracte ja sabia que compartiria equip amb jugadors de classe mundial, que podríem ser amics.

Després de mig any aquí, quina característica consideres clau en el porter del Barça o quina és diferent de la de qualsevol altre equip?

No té sentit comparar-ho, aquí és una cosa totalment diferent. Per a mi com a porter, però també per a la resta de l’equip, el més important és mantenir la tranquil·litat en totes les situacions, quan s’ha perdut o s’ha guanyat. Que sàpigues o puguis tenir clar com has jugat. Que no tot és dolent sempre, ni tampoc és tot meravellós, com agrada mesurar-ho tot a la premsa. Per això és important que el vestidor sigui capaç de dir a quin nivell ha estat cadascú, fins i tot si has estat malament en un partit.

¿Realment costa tant aïllar-se de les opinions externes?

Per a mi no, que potser no ho entenc tot, dels mitjans! [Riu.] Però sí que entenc algunes coses quan llegeixo o escolto, fins i tot si és en català, i sobretot quan no em parlen directament a mi, que és el que més em costa. Però quan llegeixo algunes coses, cosa que no faig gaire sovint, sí que veig com d’extrems són aquí els mitjans.

És molt diferent que a Alemanya?

Sí, no sé com és als grans clubs alemanys, com el Bayern, per exemple, però aquí tothom parla de futbol, pràcticament no hi ha res més.

Com portes el castellà?

Faig classes de conversa, intento fer-ne com a mínim tres per setmana. Fins ara crec que vaig progressant bé, va una mica en paral·lel amb el futbol, procuro anar millorant cada cop més. Quan sigui capaç de dir un parell de frases, ja serà perfecte.

I t’atreveixes amb el català?

Molt poc, només sé dir un parell de paraules. Entenc coses, però parlar-lo ja és una altra història. Si ja em costa en castellà, en català encara més!

¿T’ha sigut més difícil adaptar-te pel fet de no dominar l’idioma?

Quan parlen amb mi no hi ha cap problema, però tampoc quan jo els dic alguna cosa. “Surt, torna, dreta, esquerra”, són coses breus que s’han de dir. I sempre s’entenen bé. És fins i tot fàcil, va bé.

I amb Luis Enrique hi parles molt?

Hi parlo poc, la veritat. Però l’ambient a l’equip és bo. No hi ha ningú que diguis “No em cau bé”. Som un grup molt maco, un gran equip no tan sols dins el camp, també fora, i això es nota després quan juguem.

L’equip està en un bon moment.

Sí, hem encadenat moltes victòries i contra l’Atlètic va estar bé saber on som, com estem. Va ser important veure dins el camp que, quan les coses es compliquen, un ajuda l’altre. Ens vénen partits importants, ara, però sabem que els podem afrontar. Treballem cada dia als entrenaments per sentir que estem preparats, que podem guanyar a qualsevol.

Com veus la Lliga?

Les primeres posicions estan molt ajustades, no podem descartar ningú. Hi ha una gran diferència respecte a la zona baixa, però també hem perdut partits que la gent pensava que s’havien de guanyar. Em sorprèn que els equips estiguin tan junts a la classificació, que el València o l’Atlètic ho guanyin pràcticament tot i estiguin tan a tocar de nosaltres. El Madrid té un petit marge per sobre.

¿Ha canviat res per a tu amb la sortida d’Andoni Zubizarreta?

No. Evidentment em sap greu per a ell, l’Andoni era un gran tio, el vaig conèixer durant les negociacions. És una gran persona i, al marge del futbol, li desitjo el millor, salut i que aviat trobi el seu lloc. Em va explicar moltes coses del club, de baix a dalt, perquè m’interessava saber on em ficava, i tot el que em va dir m’ho he trobat. Em va parlar de les coses positives i també de les negatives. Si m’arriba a dir que tot era perfecte, hauria sigut avorrit i, segurament, no hauria sigut la veritat.

¿Entens tot el que passa a nivell institucional al voltant d’aquest club?

No és important si ho entenc o no. El club decideix què fa i no comentaré mai res sobre això. És l’entitat qui decideix i jo n’estic al marge.

Quin és el teu objectiu al Barça?

Tenir èxit, com a persona en primer lloc, seguir evolucionant, ajudar l’equip a avançar. Espero que cada any puguem lluitar per guanyar algun títol. Però per exigir el millor, un ha de començar per un mateix, per això intento fer el màxim per a l’equip i estar sempre preparat.

¿Al vestidor es parla de Víctor Valdés o de Pep Guardiola?

No. Sé que Valdés va ser molt important al Barça, que va protagonitzar una gran època, però no parlem d’això, ni tampoc de Guardiola, un gran tècnic per al Bayern. Tothom sap que va aconseguir molts títols, però al final el que importa és el que passa ara, compta el present.