Publicitat
Publicitat

Futbol

Marta Madrenas: “El Girona ens ha demostrat que els somnis són possibles”

Entrevista a l'alcaldessa de Girona

Escollida alcaldessa de Girona el 18 de març del 2016, Marta Madrenas (Girona, 1967) presumeix d’anar a Montilivi des de ben petita. Als records acumulats durant la infantesa ara suma els que, com a màxima autoritat de la ciutat, ha viscut durant els dies posteriors a l’ascens.

Girona té un equip de Primera. L’afició no es va voler quedar enrere durant la celebració.

Ens sentim orgullosos de les mostres de civisme. La gent va estar a l’altura i no hi ha millor exemple a seguir per a les pròximes trobades que sortir al carrer amb aquesta alegria. Estic convençuda que el Girona ho farà bé a l’elit. Hi confio pel que han demostrat fins ara i perquè els que manen tenen el cap clar, els peus a terra i no es deixen portar per estranyeses.

L’ascens reportarà molts beneficis.

El més important és que l’esport base i el futbol femení faran un pas endavant. També s’ha de valorar aquesta dosi d’orgull que ens han injectat, tot i que en aquest aspecte ja anàvem bé, especialment en cultura i educació. Vam guanyar el premi a la millor ciutat europea el 2016! El Girona ens ha demostrat que els somnis són possibles i que les persones que tinguin projectes en ment els poden tirar endavant amb més facilitat si hi dediquen esforç i il·lusió.

Econòmicament, també es farà un salt a tenir en compte.

Tenim una empresa que passa d’un pressupost d’uns 9 milions d’euros a un de prop de 50. Això significa que hi haurà més llocs de treball, l’atur es reduirà, el consum augmentarà... Tothom dona molta importància al fet que creixerà el turisme, i no ho vull restar-hi valor, però hi ha una feina prèvia i Girona no és cap ciutat desconeguda.

L’estadi de Montilivi pertany a un Ajuntament disposat a donar tot tipus de facilitats.

Anem de bracet i ho continuarem fent. Actualment treballem en dues accions d’obres que ja ens havíem compromès a fer: millorar els lavabos de preferent i els accessos fins a les taquilles. També estem a l’espera del que decideixin sobre l’augment d’aforament. No tinc cap dubte que, entre tots, trobarem la millor fórmula per cobrir totes les necessitats. El primer pas ha sigut revertir l’ús dels solars del voltant, fins ara per a la Universitat, perquè hi ha un interès públic superior molt clar.

El club va demanar assumir la gestió de l’estadi. Hi ha hagut resposta?

Estem lligant les condicions exactes però hi estem d’acord. Tot dependrà de l’import de les inversions i de com ho protocol·litzem. Han de fer el seu pla econòmic financer i la quantificació final perquè nosaltres establim el termini adequat per amortitzar-ho.

¿L’Ajuntament farà algun tipus d’aportació econòmica o seguirà assumint segons quines despeses?

Tenint en compte que aquest club és una empresa privada i tindrà un pressupost que és la meitat del que té l’Ajuntament, no té cap sentit que fem cap tipus d’aportació. Una altra cosa és que trobem diferents maneres de col·laboració per al futbol base, el femení o l’inclusiu, que amb això ja hi poden comptar. Durant aquests anys no els hem subvencionat però sí que ens hem responsabilitzat de certes despeses: el manteniment i subministrament, el lloguer dels lavabos... Parlem d’uns 140.000 euros dels quals ara el club s’haurà de fer càrrec i que nosaltres destinarem a altres necessitats, com són la seguretat i la mobilitat. Ens hem d’assegurar que l’experiència de les persones que vagin a Montilivi sigui la millor possible.

L’accessibilitat és una qüestió a tenir molt en compte.

Tots som conscients que no es podrà aparcar i que la millor opció serà anar-hi caminant. Farem aparcaments per als que vinguin de fora i hem pensat de posar autobusos que solucionarien una mica el problema però no del tot. Per a les persones amb dificultat també idearem solucions.

¿En quin punt estan les converses referents a la construcció de la ciutat esportiva?

El club ha de clarificar el que és realment imprescindible. Si abans partíem d’un determinat nombre de camps, ara aquest nombre s’ha triplicat. Això ho canvia tot: parlem d’hectàrees... Girona té un territori bastant limitat i no tenim tants espais. No deixem de treballar-hi però el primer és adequar Montilivi i, quan ho tinguem encarrilat, ens encarregarem de la ciutat esportiva.

Etiquetes

Més continguts de