Publicitat
Publicitat

Més de mig segle de vida i un part que va durar set anys

La llegenda diu que Kubala va deixar petit el vell estadi de les Corts, però com en tantes llegendes hi ha una part certa i una part falsa. Quinze dies abans del debut de l'hongarès amb el Barça, el president Agustí Montal va firmar una opció de compra sobre terrenys de la zona de la Maternitat pensant a fer-hi un nou estadi.

El vell camp de les Corts, inaugurat el 1922, havia patit diverses remodelacions, especialment durant els anys 40, quan el Barça va guanyar dues Lligues (1948 i 1949) i cada diumenge s'omplia de gom a gom l'estadi. Ja abans de l'arribada de Kubala, doncs, el barcelonisme parlava de la possibilitat de fer un estadi nou (a la revista Barça ja es parla d'aquest debat el 1948), i l'arribada de Kubala va precipitar els esdeveniments. El 9 de febrer del 1951 es va formar la comissió encarregada de treballar en el nou estadi del Barça, una comissió que inicialment va intentar canviar l'emplaçament del futur estadi a la zona final de la Diagonal. Les autoritats franquistes, però, no van ajudar a fer cap permuta de terrenys. Quan Francesc Miró-Sans va ser escollit president el 1953 va fer via i el febrer del 1954 va decidir que el nou estadi s'aixecaria en aquells terrenys adquirits el 1950 i no al tram final de la Diagonal. És a dir, si els socis del Barça un dia decideixen que cal fer un nou estadi i s'aixeca als terrenys on ara medita fer-ho la directiva, el futur Camp Nou seria construït a tot just uns 500 metres de la zona on el Barça ja va voler fer l'estadi el 1951.

El 28 de març del 1954, 60.000 persones van assistir a la col·locació de la primera pedra del Camp Nou. El projecte del nou estadi es va encarregar als arquitectes Francesc Mitjans Miró i Josep Soteras Mauri. El cost total de l'obra va sobrepassar el pressupost inicial, fet que va obligar a emetre obligacions hipotecàries i bons de caixa.

Finalment, el dia de la Mercè del 1957 el Camp Nou es va inaugurar amb un gran programa d'actes i un partit amistós contra una selecció de jugadors de Varsòvia. El paraguaià Eulogio Martínez va ser l'autor del primer gol a l'estadi. Cinquanta-cinc anys després, el Camp Nou ha patit diverses remodelacions, ha vist com s'aixecava un tercer anell de graderies amb motiu del Mundial del 1982 i com el pas del temps es comença a notar a l'estructura.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT