Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Amb 23 anys ha guanyat molt més que Maradona, i fins i tot a l'Argentina comencen a veure clar que el blaugrana el pot superar

Messi decanta el debat sobre qui és el millor de la història

Quan Lionel Messi va baixar de la llotja de Wembley amb la Lliga de Campions, tocava per tercer cop aquest trofeu. El primer cop va ser el 2009, però va trigar a fer-ho perquè després que el Barça derrotés l'Arsenal a París, Messi es va quedar amb cara de nen enfadat a la banqueta perquè no l'havien convocat. Quan anys més tard va recordar aquell moment, va admetre que s'havia comportat com un nen, perquè "sóc un boludo ".

Però aquella va ser la primera de les tres Lligues de Campions que Messi ja ha guanyat amb el Barça amb tot just 23 anys. Una fita que fins ara només havien aconseguit quatre jugadors des de la primera edició de la vella Copa d'Europa.

De mica en mica, l'argentí va sumant adeptes al bàndol dels que pensen que ja és el millor jugador de la història. 23 anys són pocs per a un futbolista, però sembla que hagi estat guanyant títols tota la vida. Ja en té 17, dos amb la selecció (un or olímpic i un Mundial juvenil) i 15 amb el Barça. De fet, només l'absència d'èxits amb l' albiceleste fa que al seu país natal encara siguin molts els que creuen que no es pot comparar amb un Maradona que va tocar el cel el 1986 amb 26 anys, quan va liderar l'Argentina al Mundial de Mèxic.

Amb 23, Diego Armando Maradona havia guanyat ben poca cosa. Un torneig Metropolitano amb el Boca Juniors (un títol equivalent a ser campió de Lliga), un Mundial juvenil amb la selecció i dos títols amb el Barça el 1983: la Copa del Rei i la Copa de la Lliga. El Pelusa va rendir-se ahir al futbol de Messi a través d'una columna d'opinió al diari Clarín , en què també deixava pels núvols Mascherano i Xavi. De Messi afirmava: "Estic molt content per ell. Perquè va ser el primer que va venir a la meva habitació quan vam quedar eliminats al Mundial. Va demostrar que és de raça: no li agrada perdre en res, vol jugar sempre, és valent, té actitud. El vaig veure feliç i tant de bo que ara també li vagi bé a la selecció. És un noi bo, sa, estimat pels seus companys. Jo, com a tècnic que el vaig tenir, em sento bé perquè crec que alguna cosa li vaig ficar en el seu caparró". Un caparró, el de Messi, on sempre ha quedat clar que Maradona és el millor. Ara, hi ha molta gent que pensa diferent, com l'uruguaià Enzo Francescoli, que ja ha dit que considera el blaugrana millor que l'exjugador del Nàpols.

L'hora de la selecció

A l'Argentina, de fet, l'endemà de la final de Wembley bona part de la premsa assumia un discurs semblant al de Maradona per poder somiar en el geni del Barça liderant la selecció argentina al juliol a la Copa Amèrica de futbol, que l'Argentina organitza per primer cop des del 1987 i que no guanya des del 1993. Si Messi guanya el seu primer títol absolut amb la selecció davant del seu públic, ja hi haurà un nou argument de pes per defensar que supera un Maradona que amb 23 anys no havia guanyat cap títol amb l'absoluta. Una petita diferència és que el blaugrana ja ha jugat dos Mundials (2006 i 2010), i amb aquesta edat el jugador nascut a Lanús només havia jugat el del 1982.

Messi també supera els registres de Maradona quan es tracta de mirar els gols. El de Rosario ha marcat 198 gols des del seu debut al primer equip del Barça: 180 de blaugrana i 18 amb l' albiceleste , incloent-hi la selecció juvenil. Els ha fet en 329 partits. Maradona en duia 192 en 299 partits, tant amb l'Argentinos Juniors, el Boca Juniors, el Barça i la selecció argentina, amb la qual va debutar just abans del Mundial del 1978, tot i que finalment no seria convocat per César Luis Menotti.

Pelé, millor que Maradona

Les estadístiques, fredes però de gran ajuda, juguen a favor d'un Messi que als 23 anys ja ho ha fet millor que tots els antics jugadors que van deixar els terrenys de joc per instal·lar-se a l'Olimp de les llegendes amb botes i calça curta. En tot cas és Pelé qui podria discutir a Messi aquest honor, ja que amb 23 anys havia guanyat 13 títols, i dos ja eren Mundials: el de Suècia del 1958, quan va marcar amb 17 anys un gol meravellós a la final, i el de Xile del 1962, quan Garrincha va ser més protagonista que ell. A més, havia guanyat amb el Santos quatre Campionats Paulistes, dos tornejos Rio-São Paulo, tres Campionats Brasilers, dues Copes Libertadores i dues Copes Intercontinentals.

Johan Cruyff havia guanyat quatre lligues holandeses i dues Copes amb l'Ajax quan el seu carnet d'identitat indicava que tenia 23 anyets, i el bavarès Franz Beckenbauer només tenia les medalles de dues Copes Alemanyes i una Recopa. Un altre argentí, Alfredo Di Stéfano, només havia guanyat tres títols amb l'edat de Messi: dues lligues argentines amb el River Plate i una colombiana amb el Millonarios de Bogotà. I un company d'equip de Di Stéfano, l'hongarès Ferenc Puskás, tot just tenia una lliga hongaresa. Ladislau Kubala, de la seva part, no havia guanyant res. Els títols li arribarien més tard, al Barça.

Messi, doncs, ja ha guanyat més títols que bona part dels jugadors que amb el pas del temps veuen com el record del seu futbol els converteix gairebé en herois homèrics. Però Messi segueix jugant i d'aquí a pocs anys es pot convertir en el màxim golejador de la història del Barça, per exemple. Com deia Maradona, segueix "establint càtedra" quan juga. Ara falta saber si les lliçons mestres que imparteix li donen dret a ser el millor jugador de la història. Li queden molts anys i va pel bon camí, agradi o no a Maradona.

Més continguts de