Mor Miquel Poblet, una llegenda del ciclisme català

BarcelonaMiquel Poblet i Orriols (Montcada i Reixac, 18 de març de 1928 – Barcelona, 6 d'abril de 2013) ha estat considerat, fins l'arribada de Joaquim "Purito" Rodríguez, el millor ciclista català de la història sense cap mena de discussió. Poblet, amb més d'un centenar de victòries en el seu palmarès, va ser un ciclista atípic en la seva època, no només per les seves qualitats de velocista venint d'un territori d'escaladors sinó per fer el salt a l'estranger.

El montcadenc debuta molt jove en competició professional, a l'edat de setze anys, i ràpidament crida l'atenció l'any 1945 de la reconeguda U.D. Sants, equip amb el qual comença a aconseguir importants victòries en el calendari català i espanyol. Poblet es consolida com un ciclista polivalent, capaç de proclamar-se en el mateix any (1949) campió d'Espanya tant d'esprint com de muntanya, però destaca especialment per la seva intel·ligència i una inusual potència que el converteixen en un esprintador de referència.

A finals de la dècada dels 40 comença a fer les seves primeres aventures en critèriums a l'estranger, animat per alguns importants representats i malgrat les complicacions burocràtiques que havia de superar el ple règim franquista. L'any 1953, sota el patrocini de La Perle, fa el seu salt definitiu a França, i no és fins el 1955 que pot debutar al Tour, que llavors es corria per seleccions nacionals. Poblet ho fa de forma brillant: guanya a l'esprint la primera etapa, i en conseqüència aconsegueix ser el primer espanyol en vestir el mallot groc de líder, i també s'emporta la darrera amb una escapada en solitari. A dia d'avui continua sent l'únic català que ha liderat el Tour de França.

Consolidat ja com un velocista de primer nivell internacional, la carrera del català dóna un cop d'efecte definitiu l'any 1957, quan queda fora de l'equip Faema, amb el que havia corregut les darreres temporades, per ordre del líder belga Rik Van Looy. La marca Ignis decideix fer-li un lloc a última hora per les clàssiques italianes, i Poblet impressiona amb dos triomfs tan importants com la Milà-Torí i especialment la Milà-Sanremo, l'únic monument que havia aconseguit un català fins el triomf de Purito al Giro de Llombardía de 2012.

A partir d'aquí s'inicia l'idili de Poblet amb Itàlia, que el portarà a aconseguir una segona victòria a la Sanremo i fins a 20 etapes del Giro d'Itàlia. Un cop retirat, obre una delegació a Espanya de la marca de frigorífics Ignis, per la que havia corregut, i fa un bon negoci amb la posterior venda de les seves accions. També va dedicar uns anys al ciclisme català com a president de la Unió Esportiva Sants (1968-1971), organitzadora de la Volta a Catalunya, i de la Federació Catalana de Ciclisme (1974-1978).

Palmarès principal:

Dues Milà-Sanremo (1957, 1959)

Vint etapes al Giro d'Itàlia (1956-1961)

Tres etapes al Tour de França (1955, 1956)

Tres etapes a la Vuelta a Espanya (1956)

Dues Voltes a Catalunya (1952, 1960), amb 32 etapes