Publicitat
Publicitat

EL CLÀSSIC

Messi (Adidas) i Cristiano (Nike), símbols d'una guerra comercial semblant als duels Madrid-Barça

Nike i Adidas, escacs amb peons de luxe

Adidas i Nike dominen el mercat de la roba i el material esportiu amb una superioritat insultant respecte de la resta de competidors, igual que Barça i Madrid dominen la Lliga espanyola, i últimament també la Lliga de Campions. Des de fa una dècada, les dues marques protagonitzen una guerra per estar per sobre del rival, una guerra d'enveges i de competència -lleial i deslleial- per fitxar els millors i aconseguir que no fitxin pel rival. Exactament igual que el Barça i el Madrid.

El camp de batalla actual a la Lliga: Barça i Madrid

Amb l'arribada de Cristiano Ronaldo al Madrid el 2009, la batalla entre Nike i Adidas es va aguditzar. El principal actiu de Nike, Ronaldo, jugaria vestit d'Adidas, mentre que Messi, icona de la marca alemanya des que li van pispar a Nike, juga amb el Barça, que és dels americans. Una situació curiosa i que a les dues marques els agradaria corregir. Nike ja va posar traves per impedir el fitxatge de Cristiano pel Madrid el 2008, i després va intentar comprar el Madrid, però no se'n va sortir, cosa que va aprofitar Florentino per obtenir un contracte milionari d'Adidas. Curiosament o no, en totes les lligues importants on hi ha dos clubs històricament enfrontats passa el mateix: Milan (Adidas) i Inter (Nike); Manchester United (Nike) i Chelsea (Adidas); Boca Juniors (Nike) i River Plate (Adidas); Celtic (Nike) i Glasgow Rangers (Adidas), i PSV Eindhoven (Nike) i Ajax (Adidas).

Adidas va robar Messi a Nike el 2006

Uns mesos després que Messi arribés al futbol base del Barça el 2001, Nike va signar un acord simple amb el jugador fins al 2004 perquè vestís material seu (3.000 euros a l'any) i per fer algun anunci, com el famós de "Recuerda mi nombre". Quan va vèncer el contracte, Messi ja havia debutat amb el primer equip en un amistós a Porto i ja s'intuïa el seu potencial, i va començar a negociar amb Nike un contracte millor. El maig del 2005 en van signar un que va ser la clau del conflicte. Per Nike aquell era un contracte vinculant, però per Adidas no. Adidas va triplicar l'oferta econòmica el gener del 2006, quan el crac ja havia guanyat el mundial sub-20 amb l'Argentina i havia debutat amb la selecció absoluta albiceleste. Nike ho va denunciar quan Messi va aparèixer en un entrenament -el 31 de gener del 2006- amb unes botes Adidas Predator, però el 2007 un jutge va donar la raó al jugador i a Adidas perquè va considerar que "aquell paper signat era una proposta de contracte sense acabar de definir". S'encetava una guerra comercial sense miraments.

Altres robatoris sonats: Alves, Higuaín, França...

Com el de Messi, últimament s'han produït altres canvis de marca sonats. Dani Alves va deixar Nike per Adidas a principis d'any, i els americans van contraatacar enduent-se Higuaín. En seleccions, França, un dels equips símbol d'Adidas, es va passar a Nike. A més Nike quasi va aconseguir endur-se la joia d'Adidas, Alemanya, però al final la federació germànica es va quedar a Adidas per fidelitat, renunciant a molts diners. La resposta de Nike va ser endur-se la selecció mexicana, la que més samarretes ven al món.

Quan comencen a competir de debò?

Adidas, que va néixer molt temps abans que Nike, és la que primer es va adonar que multiplicaria els guanys si vinculava la marca amb els esportistes. Així, la selecció alemanya -la República Federal- va jugar i guanyar contra la portent Hongria el Mundial de futbol del 1954 de Suïssa calçant botes Adidas, cosa que va causar un gran impacte. I en el Mundial del 74 ja apareixia el logotip d'Adidas al costat dels escuts d'algunes seleccions. La marca alemanya també es va associar amb els primers esportistes d'elit de manera individual a partir dels anys 70, quan va començar amb el boxejador Muhammad Ali. L'esclat de Nike, però, no va arribar fins a mitjans dels 80, quan va lligar la seva imatge a la d'un jove jugador de bàsquet dels Chicago Bulls, Michael Jordan. I a finals dels 90 és quan la marca americana decideix entrar a competir en un mercat en què Adidas era líder, el del futbol -soccer-, i firma un contracte milionari amb la selecció del Brasil i amb Ronaldo Nazário. Aquí va néixer el famós anunci de l'aeroport amb els brasilers fent trapelleries amb la pilota i el lema "Jogo bonito". A partir d'aquest moment la guerra per dominar el mercat va anar creixent fins a límits increïbles i sovint sense sentit.

Anècdotes absurdes als Jocs Olímpics de Pequín

Per als Jocs Olímpics del 2008, Adidas, com fa sempre, va aconseguir un acord amb el Comitè Olímpic Internacional i amb el Comitè Organitzador Xinès com a soci exclusiu. Per la seva banda, Nike va signar amb 22 de les 28 federacions esportives xineses. Això va donar com a conseqüència situacions còmiques, com que un esportista competia amb roba Nike però si guanyava una medalla havia de canviar-se i pujar a recollir-la vestit d'Adidas. A més, Nike va denunciar que la mida del logotip d'Adidas a la roba era massa gran i va guanyar el litigi, i la marca de les tres bandes va haver de tapar amb cinta adhesiva una part del seu símbol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT