Pau Capell toca el cel a la Transgrancanaria
Guanya la primera cursa de distància ultra de la temporada a Europa amb un temps rècord
Maspalomas (gran Canària)Tot i tenir només 25 anys, Pau Capell es va coronar aquest cap de setmana a la Transgrancanaria, la primera cursa de distància ultra de la temporada a Europa, de 125 quilòmetres de distància i 8.000 metres de desnivell positiu. El corredor català, a més, ho va aconseguir amb un temps rècord de 13 hores i 21 minuts. L’atleta ben aviat va sentir al seu cos que podria ser un dia especial.
Només començar la competició, divendres a la nit, el seu bon amic Jordi Gamito va fer un canvi de ritme al quilòmetre 1,5 que ja va encendre la metxa de les fortes cames de Capell, que va sortir encès després de sentir-se físicament com mai a l’inici d’una cursa. Tot i la seva joventut, l’atleta de Sant Boi és un habitual a les competicions de llarga distància i el seu nom s’ha situat a les travesses dels favorits. Sense anar més lluny, l’any passat va guanyar l’Ultra Trail d’Austràlia, de 100 quilòmetres, i la TDS, la segona cursa més llarga a l’Ultra Trail del Mont Blanc, la competició més mediàtica del planeta.
La meteorologia, un malson
“Vull tirar”, li va dir el Pau a la Marta a l’avituallament del quilòmetre 33, on va arribar líder, després que la seva parella li comentés -mentre li feia l’assistència durant la matinada- que afluixés una mica perquè anava massa fort. Però ell volia augmentar la distància amb la resta de favorits perquè sabia que els últims 20 quilòmetres serien un autèntic malson per la meteorologia de Gran Canària.
L’illa és com un continent i, en una cursa que la creua de nord a sud, s’hi poden trobar totes les estacions de l’any representades. A la sortida a Agaete la temperatura era agradable per córrer, però durant la nit la pluja i la boira van acompanyar els corredors mentre el termòmetre s’ensorrava fins a gairebé els zero graus.
Va ser precisament la boira nocturna la que va provocar que Capell és perdés durant una estona i els seus perseguidors eixuguessin la renda de 8 minuts d’avantatge que havia aconseguit fins aleshores. Però el Pau va demostrar una força mental extraordinària i es va sobreposar. Durant el dia va tornar a augmentar la distància després de passar pel Roque Nublo, un dels llocs més bonics de la cursa, i al penúltim avituallament de la Transgrancanaria el marge respecte al segon classificat s’havia ampliat fins als 10 minuts.
L’atleta més perillós per prendre-li la victòria final era el lituà Vaidas Zlabys, que li trepitjava els talons. Durant els últims 20 quilòmetres l’estació de l’any que van viure els corredors va ser l’estiu. La calor era asfixiant, el camí, una graella, i el sol espaterrant castigava amb força als corredors. Capell anava al límit de cames, corria coix i patia molt perquè el corredor lituà no l’avancés els últims quilòmetres després del gran esforç de tota la cursa. A l’últim avituallament, la Marta el va fer reaccionar. “Em va dir: «Pau, pensa en els que ja no hi són i treu forces d’on sigui per arribar a la meta». I vaig córrer més amb el cor que amb les cames per creuar l’arribada. Ha sigut impressionant”, va dir un trinxat però satisfet Pau Capell a la línia de meta.
Victòries d’Albert Pujol i Núria Picas
La cursa, amb diferents distàncies, va reunir 3.700 participants durant tres dies de competició a l’illa de Gran Canària. A la marató de muntanya, doble victòria catalana per a Albert Pujol i Núria Picas. La manresana va explicar a l’illa que el mes d’abril tornarà a l’Himàlaia per pujar el Makalu, el cinquè cim més alt del planeta amb 8.463 m d’altitud. Serà el segon intent, després que, durant l’expedició del 2015, visquessin en pell pròpia el terratrèmol que va provocar milers de morts al Nepal.
