Piqué defensa l’orgull d’un equip orfe de Neymar

BarcelonaAl final del partit, els jugadors del València es van dividir en dos grups, després de celebrar el triomf fent pinya. Uns van encarar-se amb Neymar, ja que el brasiler va donar un clatellot a Barragán que va iniciar una petita picabaralla com les que hi ha en partits de lligues amateurs i que va acabar amb Neymar citant els valencianistes al túnel de vestidors. Altres jugadors del València, en canvi, van acostar-se a Gerard Piqué i el van animar. El central català, que va firmar un partit espectacular, va quedar enfonsat un cop l’àrbitre va xiular el final. Va trigar més de dos minuts a abandonar la gespa, arrossegant els peus i amb el cap cot, segurament pensant en aquella targeta groga que el deixarà sense jugar a Riazor i, especialment, una ocasió que gairebé va ser el 2-2. “He pensat en totes les coses que hem fet per acabar perdent... i és per pensar-hi molt, era un partit per guanyar per 4-1”, va dir Gerard Piqué, que, com ja sol passar, va acabar el partit de davanter centre, baixant pilotes, lluitant i amb dues ocasions de gol. Tantes com Neymar a la segona part, per exemple.

Piqué va liderar la revolta d’un equip que s’enfronta a una crisi de resultats que transporta el Barça fins a un passat fosc. L’equip no perdia tres partits de Lliga consecutius des de la temporada 2002/03, amb Toño de la Cruz i Radomir Antic a la banqueta, i no perdia dos cops de forma consecutiva des de la 2003/04. Temps foscos d’un Barça que buscava un nou rumb amb Piqué, per exemple, marxant a Manchester per créixer com a futbolista. El defensa va animar els seus companys després dels gols visitants, va protestar, va animar els espectadors i va rebre l’escalfor dels aficionats, que van entendre que era ell qui s’encarregava de mantenir la intensitat acompanyat del seu aliat de sempre, Mascherano. “L’estadi ha estat espectacular”, admetia Piqué, encara cansat per la feina feta amb Mascherano. Tots dos van fer més d’onze quilòmetres, amunt i avall, intentant aturar les contres del València i intentant donar vida a l’atac del Barça. Piqué, de fet, va ser dels que va donar més passades, amb un total de 90. “Per sort, el camí és clar, seguir jugant així. Marxo amb el cap ben alt”, va dir el defensa, malgrat admetre que “ja no queda marge d’error”. “Ara, prefereixo perdre jugant bé, així, que no pas guanyar jugant malament”, va afegir el defensa.

Neymar, contra el món

Piqué va començar de central, va anar tocant més la pilota i va acabar de davanter centre al costat del trident. Un trident que va veure el gol de Messi, però també un partit decebedor de Neymar, que va acabar perdent els papers, barallant-se amb Barragán, a qui va dir que el volia veure després del partit per seguir barallant-se. I tot, per una discussió que havia començat quan Neymar havia vist la groga per una falta sobre Cancelo, que havia exagerat l’acció per enganyar l’àrbitre. Neymar, molt nerviós, va passar de jugar un bon primer temps, amb cinc xuts i una ocasió de gol molt clara tot sol davant Diego Alves, a convertir el segon temps en una guerra de guerrilles. L’exjugador del Santos ja porta cinc partits sense marcar i arriba als 500 minuts sense veure porteria amb el Barça. Amb Neymar perdut, el Barça no troba el camí del triomf.