Publicitat
Publicitat

Que el mag Fèlix no ho esguerri

Ah ir va fer quinze anys que Joan Gaspart va baixar del vestidor del Camp Nou a comunicar-li a Johan Cruyff que la temporada següent no continuaria com a entrenador del Barça. La primícia de Paco Aguilar, que publicava a Mundo Deportivo que s'havia contractat Bobby Robson, va desencadenar uns fets que el club ha patit durant anys. Després d'una reacció colèrica de Cruyff, amb cadires que van volar i una frase molt desafortunada, l'aleshores vicepresident va decidir que la relació amb l'entrenador holandès s'acabava en aquell mateix instant.

En els dies posteriors, enmig d'un episodi socialment traumàtic per al barcelonisme, segurament ningú no hauria endevinat que, en els anys següents, el Barça, sense el mestre a la banqueta, aconseguiria la proesa de guanyar set títols de Lliga, un terç de les que ha aixecat el club en tota la història. La mitjana de guanyar una Lliga de cada dues no la podia pronosticar ni el més sonat dels profetes ni el més eufòric dels optimistes. És la demostració que, en futbol, quan les coses van d'un gol, d'un pal o d'una relliscada a l'hora de xutar un penal, les certeses fan de mal predir. És possible encertar una porra, puntual, d'un dia, però una trajectòria de felicitat com la que hem viscut els últims temps era imprevisible.

És, de fet, gairebé un lleig per als barcelonistes que ens van precedir i que, com dirien a l'església, van morir en l'esperança de la resurrecció. I ara, a sobre, per si l'alegria, a raig, no fos prou gran, tornem a Wembley -on vam trencar maleficis i mals esperits- per intentar guanyar la tercera final de la Champions en sis anys. I no ens freguem els ulls per poder-nos-ho creure. Potser per abaixar-nos els fums col·lectivament, potser per tornar a la humilitat predicada per Josep Guardiola, el mag Fèlix acaba de predir que la final la guanyarà el Manchester United. Aquest pronòstic és una galleda d'aigua freda igualment inesperada. De cop i volta, la final sembla molt més complicada. Esclar que el mag Fèlix, de tant en tant, té un pèndol que l'enganya. Aquest mateix any, molts culers van anar refiats a València perquè el mag, en les esperades prediccions del programa del Toni Clapés, ens va anunciar que guanyaríem la final de Copa. Ara, el que em fa patir és que el Fèlix no acostuma a equivocar-se dues vegades per temporada. En qualsevol cas, més enllà de pèndols, llegidors de mans i calçotets de la sort, els que tinguin entrada poden anar cap a Londres, aparcant les supersticions. Faran bé de confiar en Guardiola, en l'equip i en Messi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT