Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

No xiula un penal a favor del Rayo i perdona l'expulsió a Pepe i Ramos

Ronaldo, de taló, i un àrbitre nefast donen tres punts als blancs

El Madrid va tornar a evidenciar ahir a Vallecas una de les màximes del futbol: per guanyar la Lliga cal tenir la sort dels campions. Però no una única sort, sinó diferents tipus de sort.

La fortuna de l'arbitratge -clau en partits ajustats-, la sort de vèncer amb un gol de Cristiano Ronaldo amb el taló dins de l'àrea i el fet que el Rayo no aprofités cap de les cinc ocasions ben clares de què va gaudir. La combinació d'aquests tres factors deixa el Madrid amb tres punts més i amb una jornada menys de Lliga per disputar-se.

Tot i així, res es pot amagar. I menys en un món on tots els partits s'emeten per televisió i on a cada racó del camp hi ha una càmera que ho capta tot, com la trepitjada de Pepe a Piti en els primers minuts de partit, i l'agressió de Sergio Ramos a Diego Costa al minut 19 de partit. L'agressió no va ser al mig del camp, en un lloc on no hauria passat res, sinó que es va produir dins de l'àrea i hauria suposat la segona groga del central de Camas -o vermella directa- i hauria estat també penal. Amb setanta minuts per jugar-se, amb un penal en contra -el Madrid no n'ha rebut cap en tota la temporada, i n'hi han assenyalat onze- i amb dos homes menys (Pepe i Sergio Ramos) el partit hauria estat totalment diferent.

El Rayo perdona massa

Els tres punts van marxar cap a Chamartín, però no perquè el Madrid fos molt superior en joc, que no ho va ser. Va saber jugar les seves armes en un partit d'horari poc habitual i en un terreny de joc més petit que de costum.

El Rayo de José Ramón Sandoval va merèixer més, però només l'encert de cara a porteria dóna punts. Les ocasions hi van ser, però l'encert i la poca fortuna no es van aliar amb un Rayo que en els minuts finals va estar a punt d'empatar el partit en diverses ocasions ben clares. Després d'un gran gol de taló de Cristiano al minut 53 de partit el Madrid va pressionar durant deu minuts, però es va acabar diluint a partir del minut 70. Aleshores el Rayo va prendre la iniciativa i va crear problemes a la defensa blanca, que amb prou feines encertava a rebutjar la pilota.

El mitjapunta Michu va estar a pocs centímetres d'arribar a una pilota desviada per Ramos i dos minuts després Tito va engaltar un xut amb la cama esquerra que va fer lluir Iker Casillas, que ens els minuts finals va patir de valent veient les envestides d'un equip de barri amb les idees i els conceptes ofensius ben apresos.

Però qui més perill va crear va ser Diego Costa. El davanter brasiler, cedit per l'Atlètic de Madrid al Rayo perquè acaba de sortir d'una greu lesió de genoll, es va barallar amb els centrals madridistes durant tot el partit i no va defugir la tasca que tenia encomanada. Va estar actiu durant els noranta minuts i va estar a punt de ser expulsat en els últims minuts per unes mans força clares.

Tot i així, Fernández Borbalán, nefast en la presa de decisions i pel que fa a les targetes, va expulsar amb vermella directa Michu en considerar que va fer una entrada per darrere a Khedira. A la repetició, però, es va veure com va tocar la pilota i que la jugada no havia de ser considerada ni falta. És el novè jugador que marxa expulsat contra el Reial Madrid aquesta temporada, i el conjunt de José Mourinho és l'equip que més targetes vermelles ha provocat en el seus rivals.

El Rayo no ho va deixar de provar tot i jugar cinc minuts amb un home menys i Armenteros, incomprensiblement, no va convertir en gol una jugada a porteria buida. Sens dubte, aquesta temporada el Madrid té diferents sorts, a més de la sort del campió fora de casa.

Més continguts de