Rússia, el Mundial assetjat pels problemes

Barcelona“Si ens classifiquem, Rússia tindrà un problema”, admet Andrí Xevtxenko, l’exgolejador del Milan, ara seleccionador d’Ucraïna. La fase de classificació per jugar el Mundial del 2018 es va posar en marxa diumenge a Europa -als altres continents va començar fa mesos- en un moment en què els organitzadors, els russos, tenen diferents fronts oberts. Un és la mala relació amb Ucraïna pel conflicte del Donbass i Crimea. “Si Ucraïna es classifica serà benvinguda i tractada com totes les altres seleccions. Els seus aficionats, igual. No hi haurà un tracte diferent”, defensa Vitali Mutkó, ministre d’Esports rus.

Però quan la pilota es posa a rodar a Europa, Rússia té l’agenda plena de problemes. Un d’ells és que la mateixa FIFA ha demanat a la justícia suïssa que investigui si Rússia i Qatar -seu del Mundial del 2020- van comprar els vots per ser seus del torneig. La investigació segueix oberta quan falten menys de dos anys per al partit inaugural, previst per al 14 de juny del 2018.

Quan l’any 2010 Rússia va ser escollida com a seu del Mundial del 2018, l’escenari era diferent. Ara els russos han de fer equilibris per poder mantenir en ordre el projecte. El Mundial té obert un front econòmic per culpa de la crisi, un altre de diplomàtic per culpa dels problemes amb Ucraïna, i també d’altres, com l’esportiu. Rússia no ha aconseguit bons resultats a l’Eurocopa i molts dels seus esportistes han quedat fora dels Jocs de Rio de Janeiro per culpa d’acusacions de dopatge. Per acabar-ho d’adobar, a l’última Eurocopa els grups organitzats violents russos van provocar greus aldarulls.

Rússia tenia previst gastar en total uns 12.000 milions d’euros entre estadis, transports, hotels o ciutats esportives. Quan el 2010 l’estat rus va presentar la seva candidatura, va posar l’accent en la millora dels transports, especialment trens d’alta velocitat i aeroports, per poder unir amb comoditat les seus del torneig -11 ciutats i 12 estadis, dos d’ells a Moscou-, que en alguns casos estan separades per més de 2.000 quilòmetres, com Ekaterinburg, la situada més a l’est, o Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània. Però els últims mesos Rússia ha decidit retallar del pressupost uns 35 milions d’euros. Així, el pla de tenir quatre ciutats esportives de primer nivell entre les 11 seus del torneig, queda reduït a tres. I 25 hotels de luxe que s’havien de construir mai s’aixecaran.

“Els plans s’han alterat una mica pels problemes econòmics provocats per Occident, però el calendari de construcció dels estadis s’està seguint”, defensa Mutkó, que es refereix a les sancions imposades per la Unió Europea i els Estats Units a Rússia arran del conflicte ucraïnès. La caiguda del preu del petroli tampoc ha ajudat Moscou, que per estalviar també ha cancel·lat algunes ordres de comprar materials per als estadis a l’estranger, i els ha comprat al mercat interior. L’escenari de la final, un estadi Luzhniki de Moscou que s’està remodelant ara, també ha vist reduïda la seva capacitat dels 89.000 espectadors als 81.000. “Un dels interrogants és saber si els preus s’inflaran tant com els dels Jocs Olímpics de Sotxi, quan algunes instal·lacions van costar més del doble del que estava previst”, reflexiona el corresponsal de la BBC Rafael Saakov, que creu que la crisi econòmica evitarà que es disparin al mateix nivell. Abans dels Jocs d’Hivern del 2014, mitjans estrangers van defensar que els preus s’havien disparat per culpa de la corrupció. Segons Saakov, “molts russos poden tolerar que alguns oficials s’embutxaquin diners si el resultat és tenir millors aeroports, carreteres i trens. La corrupció és un fet, però Vladímir Putin considera important organitzar un bon Mundial i s’encarregarà que tot vagi bé”. La FIFA, de fet, ha defensat que Rússia pot organitzar el millor Mundial de tots els temps malgrat els problemes.

De moment, tres estadis dels 12 ja s’han acabat, vuit més van per bon camí i només va endarrerit el de Kaliningrad, ja que les obres van començar aquest estiu, un any abans de la data en què totes les seus haurien d’estar a punt, el juliol del 2017, quan es jugarà la Copa Confederacions, una competició que servirà per comprovar si les seus del Mundial estan en condicions. Kaliningrad, però, no serà seu d’aquest torneig, ja que només es jugarà a Moscou, Sant Petersburg, Kazan i Sotxi.

Patint per la seguretat

Un altre punt complicat serà la seguretat. L’organització Fare Network va publicar un informe en què afirmava que aquests últims anys els incidents racistes als estadis russos han crescut. “Es viuran incidents dins i fora dels estadi. La pregunta és saber-ne la freqüència i la gravetat”, va afirmar Piara Powar, president de Fare Network. “La Federació Russa sanciona els atacs racistes, però no treballa amb els aficionats per millorar la situació”. La situació podria ser greu si Ucraïna es classifica, ja que dins dels exèrcits que lluiten a la zona del Donbass s’han detectat radicals de clubs ucraïnesos i russos. “Si Ucraïna es classifica, poden produir-se incidents”, diu Powar. De fet, el president ucraïnès, Petró Poroixenko, va demanar deixar Rússia sense ser seu del Mundial, com a represàlia pel seu suport als rebels de l’est d’Ucraïna. La seva petició de boicotejar el Mundial no va rebre el suport de cap estat i, de fet, Ucraïna va debutar ahir empatant a 1 a Kíev contra Islàndia.