Sobreviure és triomfar

Badalona és una gran desconeguda, si no ets de Badalona. Sol passar amb ciutats grans. Jo, personalment, només coneixia el seu camp de futbol, d’anar-hi amb el Sabadell. Poc més. Des de fa uns anys, la sort m’hi ha portat, a Badalona, per descobrir una ciutat boja pel bàsquet. Enlloc veus tants nens jugant a bàsquet. Enlloc pots trobar una plaça envoltada de dos vells pavellons que van ser escenari de partits de Primera, amb tres clubs diferents participant-hi: la Penya, el Sant Josep i el Círcol, conegut en el seu moment com el Cotonifici. Els badalonins, tant els clubs que segueixen fent feina de planter com la Penya, s’encaparren a defensar un model romàntic en una època en què l’esport d’elit és bonic... però gens romàntic. La Penya potser ja no guanya Eurolligues, però tal com fa l’Athletic de Bilbao, busca que el seu model pugui sobreviure. I, de tant en tant, guanyar una Copa. Existir així ja seria un èxit. El més gran.