Publicitat
Publicitat

Toca mullar-se

Només a la cabina dels germans Marx hauria estat possible arribar al dia d'avui sense saber si es jugarà o no la jornada de diumenge. Ningú sap per què les reivindicacions no es van plantejar a principi de temporada, quan era el moment de fer un pols. Els clubs s'enfaden amb el món però en realitat s'haurien d'indignar amb ells mateixos: s'han endeutat per sobre de les seves possibilitats i ara pretenen que algú els pagui la festa. Com que no ve ningú, la patronal es converteix en un absurd vaguista i fa el ridícul. I amb tot això, què farà el Barça? Enmig de l'estupefacció general, el Barça vota en contra de la vaga però s'hi solidaritza. Dos conceptes oposats, com l'impossible "sóc fumador i no fumador" de Sandro Rosell. Estaria bé que per un dia el president deixés de votar en blanc i se sumés als clubs amotinats que volen parar aquesta vaga. Toca mullar-se.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT