Publicitat
Publicitat

VICTÒRIA CURTA I PATIDA

El Barça quasi es crema mentre pensa que després del virus FIFA ve l'abril decisiu

Tres punts més per agafar aire abans del Dragon Khan

Adriano es va vestir de Mascherano contra l'Arsenal i va evitar el possible gol d'Albín en l'última jugada del partit, i així es va fer perdonar precisament l'errada que va propiciar l'ocasió de Bendtner. Un gol, el del Getafe, que hauria significat l'empat en un partit que mai hauria d'haver acabat d'aquesta manera. I no hi hauria d'haver acabat perquè el Barça hauria d'haver matat el partit abans, i d'ocasions en va tenir de sobres. Però tothom, jugadors i públic, a partir del minut 30 de la segona part, es va posar a pensar més en el mes d'abril de bogeria en què el Barça es juga tots els títols. I quan deixes de pensar en el partit que estàs jugant, pot passar el que va passar ahir. Per sort, d'aquí a una setmana ningú es recordarà del patiment dels últims quatre minuts, perquè només en van ser quatre, però podrien haver sigut mortals.

Pep Guardiola va decidir alinear l'única defensa possible, amb totes les baixes que té, si no volia penjar una soga al coll directament a Gabi Milito. Al mig del camp va preferir reservar a Busquets, amb quatre targetes, per al partit d'aquí a 15 dies a Vila-real, conscient que amb Mascherano -ahir un altre cop excel·lent- pot estar més que tranquil. I al davant, sense Pedro, amb pubàlgia, el tècnic podia escollir entre Bojan i Afellay, i Guardiola va triar donar continuïtat al bon partit del de Linyola a Sevilla, i Bojan li va respondre amb una altre gol.

Amb aquestes peces sobre el camp, el Barça va posar els cinc sentits en el partit, però sabent que després d'aquesta jornada vénen 15 dies d'aturada per les seleccions abans d'un mes d'abril de vertigen amb partits transcendentals, dimecres i diumenge, durant les quatre setmanes. L'equip sempre va jugar amb una marxa menys del que calia. En tenia prou així.

En el primer quart d'hora el Barça no va estar còmode. El Getafe va lligar molt curt els moviments de Xavi i Iniesta, i Messi va haver de baixar més del que en ell és habitual al centre del camp per començar a construir la jugada. Però l'argentí, fins i tot així, i després de relliscar dues vegades sobre la gespa, va aparèixer a l'àrea petita per intentar una xilena, que Codina va intuir, però que hauria sigut una foto més al catàleg de gols de Messi -el gol de xilena a l'estil Rivaldo encara no l'ha fet-. La prova que el Barça no acabava d'estar a gust és que el Getafe va aconseguir fer una jugada de més d'un minut passant-se la pilota i acabar-la amb un xut desviat d'Arizmendi. Pocs equips són capaços de fer això al Barça, i al Camp Nou. Però va ser un moment, un instant de feblesa blaugrana, ja que a la jugada següent, al minut 16, Alves va recollir un rebuig del Cata Díaz a la frontal per engaltar un xut de sobrebot i amb l'exterior, d'aquells que a qualsevol altre li sortirien directes a la tercera graderia, que va agafar la potència i l'efecte perfectes perquè Codina no hi pogués fer res.

L'ofuscament de Villa

Amb el gol d'Alves es va acabar la resistència del Getafe, i Iniesta es va treure la cotilla. I ja se sap què passa quan el de Fuentealbilla pot fer de les seves. Entre ell i Messi van començar a generar una allau de jugades i ocasions que van fer que l'1-0 de la mitja part quedés curt. Però entre l'àrbitre, que no va xiular un clar penal a Villa, i l'asturià, ofuscat per aquesta acció i per una altra en què Muñiz Fernández li va treure targeta per deixar-se caure, que en va fallar dues de clares -i unes quantes més a la segona part-, van fer que el marcador no és mogués més abans del descans. L'única llacuna va ser una inoportuna relliscada de Piqué que va permetre a Valdés guanyar-se el sou -hi ha dies que no se'l guanya perquè ni li xuten- i evitar amb el peu el gol de Casquero. I tot just començar la segona part es va acabar el partit.

Dos gols i 100 partits de Bojan

Bojan, que ahir va jugar el partit número 100 en Lliga amb el Barça -i només té 20 anys-, va rebre una assistència de Messi, obert a la dreta, i el seu xut amb l'esquerra el va desviar un defensa just per enganyar Codina i convertir-se en el 2-0. Ja són dos gols en dos partits seguits, dos gols molt poc ortodoxos, però gols al cap i a la fi, que és el que necessitava el davanter del planter. Només havien passat quatre minuts de la represa, i el Getafe es va anar desfent com un terròs de sucre per voler estirar línies amb un marcador inabastable. En dues jugades consecutives, primer Bojan va perdonar un gol per voler ser generós amb Villa, i just després va ser a l'inrevés. L'equip de Míchel es va partir per la meitat i els blaugranes, amb velocitat i al contraatac, van començar a salivar amb les oportunitats que tenien. Els madrilenys en van tenir alguna, com un cop de cap de Manu en un còrner, fruit de la seva sortida endavant amb el 2-0, però res que posés en perill la victòria del Barça.

Després d'uns minuts d'atac i contraatac blaugrana constant, Guardiola va decidir posar fre, no calia tornar-se boig amb un partit controlat, i va fer sortir Keita en lloc de Bojan per posar una mica de morfina al joc.

I quan ja tothom, públic i jugadors, pensava en els pròxims compromisos, una centrada aparentment sense perill es va convertir en gol perquè Manu del Moral va poder rematar completament sol dins de l'àrea. El gol només va servir per tornar a endollar el partit al corrent durant dos minuts, el temps que quedava fins al final, i perquè Adriano es refés de l'errada contra l'Arsenal salvant l'equip del possible empat en l'última acció del partit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT