Valdés ha après una lliçó

Víctor Valdés defensa que es va lesionar perquè aquell dia era capità. Aquell dia, contra el Celta, no jugaven ni Xavi ni Iniesta. I el porter portava el braçal, cosa que li va donar galons per protestar un penal xiulat en contra. L’àrbitre, segons Valdés, va escoltar el seu consell, va parlar amb el jutge de línia i va xiular la falta fora de l’àrea. Si s’hagués xiulat penal, ell no hauria aturat una falta i no s’hauria lesionat. No s’ho treu del cap.

Valdés era llavors el millor porter del món. I el barcelonisme s’estirava els cabells imaginant com seria de dur viure sense ell. Però el Barça guanya triplets, té dos bons porters i pocs el recorden. Valdés es va aprendre el preu dels bitllets del tramvia d’Augsburg, on es va operar de la lesió; va descobrir a Alemanya com és la vida de qui entra en un bar amb calma, i ara busca equip. Ahir ja donava per fet que marxaria al Besiktas, però l’operació segueix sense tancar-se i el porter busca un nou destí després de no entendre’s amb Van Gaal.

Valdés admet que no es va acomiadar del Barça com toca. Cal respectar i admirar les persones orgulloses que baixen d’un pedestal i admeten errades. Valdés és el millor porter que he vist al Camp Nou. Mai vaig entendre’l, però per sobre de tot, com a periodista vaig voler jutjar-lo per la feina. I com a esportista l’he admirat sempre. No el jutjava per si era poc educat o no em volia donar una entrevista, ja que en aquest cas hauria de ser crític amb molts. Sempre veia un paio que s’entrenava molt, competia al màxim i vivia amb passió. Encara que tingués un estil de vida allunyat dels meus gustos, volia que tingués sort. Ara ha descobert una dura lliçó: el món segueix girant quan no hi ets. Però Valdés, segons explica, també ha descobert la lliçó més important: quan més pateixes, sempre hi ha algú que t’ajuda. Quan pateixes un cop, t’adones que algú pot ocupar el teu lloc a la feina. Però ningú ocupa el teu lloc al cor dels que t’estimen. I no camines sol.