Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

De Vicenç Pla al bíceps femoral

El joc del Barça ja no es mira, s'interpreta. Com que queda clar que aquest Barça ja no té res a veure amb el de la temporada passada, tot un exèrcit de crítics es miren la nova criatura amb l'esperança d'entendre-la i batejar-la. De sobte, el 4-3-3 ha passat a millor vida, però ningú és capaç d'assegurar amb fiabilitat com és la nova disposició de jugadors. A pocs minuts de començar el partit contra l'Sporting de Gijón, el Twitter bullia amb els missatges que intentaven traduir en números la posició dels jugadors. Serà una altra vegada un 3-4-3? Fa l'efecte de ser un 3-3-4? Potser un estranyíssim 3-2-2-3? Però es va posa a rodar la pilota, i Thiago va aparèixer de fals lateral, Adriano de fals extrem i Pedro de fals Cesc. Només queda una conclusió: res és el que sembla.

El que sí que queda clar és que Guardiola canvia la pell de la criatura cada temporada i retuneja cada setembre la meravella que ell mateix s'havia inventat. En molts moments és impossible endevinar si es juga amb cinc migcampistes i cap davanter o viceversa, i l'ambigüitat entre un lateral i un migcampista és tal que l'altre equip divaga desconcertat, sotmès mentrestant a un aclaparador 84% de possessió de pilota, que és el que va patir l'Sporting a la primera part. Però qualsevol mutació necessita també un rodatge. Al partit d'ahir el Barça va anar de més a menys i es va anar a trobant cada vegada més incòmode. No va ser precisament el millor partit de la temporada i fins i tot en algun moment de la segona part va sobrevolar la sensació que era possible que es repetís l'accident d'Anoeta. L'Sporting es va creure que era possible el miracle i sense tenir cap gran ocasió va aconseguir que el Barça s'angoixés i jugués encongit.

Guardiola està convençut que per evitar que t'agafin la mesura cal transformar-se de nou, i d'aquí que ningú entengui encara què és el nou dibuix del Barça, però fa la sensació que per fer dos passos endavant, de tant en tant, com ahir, cal fer-ne algun endarrere.

Les obsessions del club

També és veritat que les lesions han tret una mica de força a l'equip, que està patint una plaga al bíceps femoral: Abidal es va sumar ahir a la lesió que ja havien patit Alexis, Iniesta i Cesc. El Barça és un club que es mou per obsessions: si la setmana passada va estar capitalitzada per les declaracions de Pep Guardiola, preparem-nos tots a assistir al carrusel de teories sobre les lesions que ens caurà a partir de demà. De Vicenç Pla al bíceps femoral. Som així, i no ens canviarà mai ningú.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT