"El Barça ha de malfiar-se de les armes del Vila-real però, sobretot, de la seva pròpia tranquil·litat": les opinions
Les semifinals de la Copa del Rei, amb la presència de dos equips catalans, centren bona part dels articles d'opinió d'aquest dimecres
BarcelonaAquest dimecres a la nit es disputen els partits de tornada de les semifinals de la Copa del Rei. Els articles d'opinió de la premsa esportiva parlen d'aquests partits del Barça i de l'Espanyol i de com encaren i com han d'afrontar els equips aquests transcendentals partits.
Josep M. Artells, a 'Mundo Deportivo'
"Quan el Barça posi el peu a la gespa es veurà l'actitud amb la que afrontarà els primers minuts, termòmetre del que seguirà. Si els blaugranes li donen al rival la categoria que es mereix, hauran d'igualar-lo en intensitat, concentració i intel·ligència. Des de la pissarra es veurà si el tractament que Luis Enrique li dóna al duel és estel·lar".
Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'
[Sobre les males cares dels jugadors quan són substituïts] "L'equip no necessita cares amargades, tot al contrari. A aquest nivell cal saber interpretar, controlar les reaccions. En una cosa tan sensible com les emocions del futbol, la decepció que transmet la mala cara dels futbolistes és tan contagiosa com quan el que transmet és alegria".
Francesc Aguilar, a 'Mundo Deportivo'
"Sembla que el Vila-real ja ha eliminat l'equip blaugrana. No és nou, "Tota Espanya espera la gesta del Numància", deien en el seu dia. Ara, tots s'han apuntat al submarí que acaba de donar vida a la Lliga empatant al Bernabéu. Com han canviat els comentaris des del diumenge fins ahir".
Enric Matarrodona, a 'L'Esportiu'
"La darrera cosa que crec que no s'ha acabat de fer bé és el vídeo de promoció. Deu ser, que no és així, que no hi ha cap jugador a la plantilla que parli català? Aquests detalls, la junta els hauria de controlar. És clar que a l'hora de la veritat no sé si se'n pot esperar gairebé res. Simplement perquè amb aquests temes es mullen molt poc. I ens emprenya".
Santiago Salvat, a 'L'Esportiu'
[Sobre les declaracions de Rexach] "Em sorprèn que el sorprengui que els seus suposats comentaris hagin provocat moltes reaccions. Exfutbolista, exentrenador del barça, tertulià, assessor personal del president del barça i ara membre de l'estructura esportiva del club. Home, Charly, ja coneixes com funciona això. Tots som esclaus de les nostres paraules".
"Guanyar al Madrigal i assegurar la primera final de la temporada marcaria el rumb correcte. L'empat del Madrid fa que el Barça depengui d'ell mateix. Doncs que no falli".
Als entrenadors del Barça i del Madrid se'ls jutja tant pel que fan ells com pel que fa o no fa el gran rival. En aquestes estem i seguirem estant, fins al punt que no aconseguir un títol és més o menys greu si l'aconsegueix o no l'enemic. En el fons, en el futbol dels nostres dies els entrenadors són víctimes del 'star-system'".
"El Vila-real buscarà la proesa. És possible que marqui un o dos gols, però evitar que el rival marqui és el seu gran desafiament. El Barça ha de sortir a guanyar el partit com si el marcador fos zero a zero. Només que el trident marqui un gol, el passaport a la final sembla assegurat".
"Si volen vostès evitar rumors, expliquin la veritat. Si desitgen tot tipus d'especulacions, facin com Fernando Alonso i McLaren-Honda. Si a això li sumen les informacions de F1-insider, segons les quals les seves primeres paraules després de l'accident van ser en italià i que creia córrer per Ferrari, tenim un còctel explosiu".
Julio César Iglesias, a 'Marca'
"Amb Marcelino García Toral al capdavant, últim vigia i últim pilot, el Vila-real va deixar diumenge la seva estela a l'estadi Santiago Bernabéu. És l'empremta elegant d'un submarí que navega com peix a l'aigua".
"El futbol d'avui reserva molts llocs de titular a jugadors que compleixen, que van i vénen, que compleixen amb el que els demana l'entrenador i no es fiquen en embolics. Hi ha uns pocs que van més enllà, i un d'aquests és Vietto, flor d'Argentina i del Vila-real, doble aval. Jugador molt a tenir en compte, amb o sense un Cyterszpiler que el posi en òrbita".
Jordi Costa, a 'La Vanguardia'
"Sosté Guardiola que prefereix el pessimisme perquè l'optimisme condueix a la tranquil·litat i al perill. Quan tots ens preguntem des de fa setmanes on s'ha de disputar la final de Copa, aquesta nit el Barça ha de malfiar-se de les armes del Vila-real però, sobretot, de la seva pròpia tranquil·litat".
