Publicitat
Publicitat

Barça

Les 3 claus del Barça-Madrid

L'equip blanc troba respostes en diferents escenaris i és letal en la definició en les fases de domini

Derrota dura del Barça contra el Reial Madrid a l'anada de la Supercopa d'Espanya (1-3), per l'impacte del rival, la reacció blanca des de l'empat i l'escenari on l'ha aconseguit l'equip de Zinedine Zidane. No ha sigut una derrota contundent en la forma, però sí que deixa la sensació que en tots els escenaris el Madrid tenia més respostes naturals que el Barça. Ha acceptat els trams sense pilota, els d'atacs posicionals, els de contraatac... I ha sigut letal en els xuts.

Superioritat al mig del camp

A primer cop d’ull, el partit semblava dibuixar un forat clar perquè el Barça, des del 4-3-3, dominés el mig del camp i, per tant, tingués el comandament del clàssic. Amb els laterals a dalt i Messi en zones interiors, els blaugranes agrupaven 6 jugadors en zones centrals per 4 del Madrid, situats en rombe en un 4-4-2. L’escenari alliberava les zones exteriors i anunciava camins de progressió còmodes per als culers. Però des de les primeres accions el Barça no va sentir-se superior perquè no acabava de finalitzar contra Keylor.

Partit obert i forats intencionats

Tot i que podria haver-se sentit incòmode en aquesta aparent inferioritat posicional, el Madrid no només estava còmode en el descontrol tàctic, sinó que va anar-hi trobant el punt. De fet, i sentint-se poderós, va alimentar que el partit es trenqués. Primer, despenjant Benzema i Bale. I, després, fent transicions cada cop més ràpides. A camp obert, el Madrid va ser letal. Sobretot, perquè va orientar les cavalcades cap al sector defensiu més dèbil dels blaugranes, la zona d’Aleix Vidal.

Falta de desequilibri per fora

Dir que el Barça va trobar a faltar Neymar deu ser oportunista, però el cert és que el Barça va enyorar una peça de profunditat exterior. Deulofeu va estar tímid, i va esquivar el duel contra Carvajal per la incomoditat que li suposava encarar-lo a cama canviada. L’entrada de Denis Suárez va reactivar un atac blaugrana que va tenir bones intencions però poca concreció més enllà del coratge de Messi i Suárez. Jordi Alba i Aleix Vidal no van poder pujar tant com hauria sigut necessari i Rakitic no va poder compensar-ho tot.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT