Publicitat
Publicitat

BARÇA

La descaradura del nen que vol fer-se gran

Munir completa una actuació molt madura amb el València i demana perdó al Camp Nou per marcar el 2-2

Durant els dos anys que va ser a Barcelona, ho va intentar. Però després de trencar la closca del debut, Munir El Haddadi mai va tornar a ser el mateix. No va trobar la desinhibició d’aquell primer dia en què ningú esperava d’ell res més que esforç i bones intencions. Van arribar alguns elogis, alguns gols, les presses de l’exseleccionador Del Bosque per blindar-lo amb Espanya. Van arribar moltes coses, de cop, i ell no sempre ho va saber pair.

L’ambient de l’estadi del Camp Nou intimidava massa, vestit de blaugrana. Però ahir les sensacions eren diferents. Hi arribava cedit al València. La pressió era una altra i Munir, despenjat per Voro en punta, va trobar un context més semblant al que havia convençut Luis Enrique en la pretemporada del 2014, aquell clima distès i aquella descaradura que l’acostava més al nen cadet que havia seduït l’observador José Luis Colomo per portar-lo al Barça i frustrar Florentino Pérez i el Reial Madrid, que al jugador que ni sí ni no que va deixar el club a l’estiu.

Omnipresent

Vestit amb el blanc del conjunt valencianista, va ser més sí que no. Va convertir refusos en assistències a cop de batalla, va provocar el córner del 0-1 i va transformar el 2-2 que no va celebrar, com tampoc ho va fer a Mestalla en el partit de la primera volta. Al segon temps, va iniciar un contraatac que va alterar el Camp Nou. I potser va ser el rum-rum de l’estadi o la intimidació de Gerard Piqué, que tot va quedar en no-res. Va deixar la gespa culer força ovacionat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT