El Madrid dels interrogants

BarcelonaRafa Benítez ja fa cinc mesos que treballa en el nou Reial Madrid i és prou temps per identificar-li una personalitat, per detectar en què s'ha volgut allunyar de Carlo Ancelotti, o què ha recollit de la feina del tècnic italià. Queda el dubte de com es comportarà el madrileny en el seu primer clàssic davant el Barça al Santiago Bernabéu, i encara més tenint en compte els dubtes acumulats en les últimes dues setmanes, però la trajectòria mostrada fins ara pel seu equip a la Lliga i a la Champions insinua les principals possibilitats per a aquest dissabte.

Tot i així, el caràcter estratègic de l'entrenador reclama guardar-se la carta de la sorpresa, d'allò inesperat que surti de la lògica intuïda en la prèvia. Però fins i tot si vol ser coherent i seguir el camí traçat fins ara, l'estat físic d'algun dels seus futbolistes més importants li condiciona els plans. Apostar per Marcelo o Nacho, forçar amb Sergio Ramos a l'eix de la defensa, insistir amb Bale i Cristiano de referències per suplir Benzema, donar continuïtat al mig del camp amb Casemiro i Isco o encaixar-hi James Rodríguez, per exemple, són factors que determinaran com voldrà enfrontar-se el Madrid al Barça.

On defensarà el Madrid?

El més probable serà una pressió en 4-4-2 en rombe

A Madrid s'ha criticat la preferència de Benítez pel replegament a la pressió. L'excés de contemplació dels blancs quan perden la pilota va ser especialment analitzat contra el París Saint-Germain en l'última aparició a la Champions, o en el segon temps del Pizjuán davant el Sevilla. Al Bernabéu, i després que en els últims dies s'hagi filtrat el desig dels jugadors de ser més atrevits contra el Barça, el més probable serà un posicionament a tres quarts de camp sobre el qual iniciar una pressió basada no tant en la voluntat de recuperació directa com en la intenció de no ser superats per dins.

Si el Madrid vol ser agressiu en els espais interiors, sembla necessària l'alineació de Casemiro en el pivot defensiu. El brasiler, però, és un dels interrogants de l'11 blanc, sobretot si Benítez sent l'obligació de fer jugar junts Isco i James Rodríguez. Si no sacrifica la seva principal peça de contenció, Casemiro omplirà d'ajudes el mig del camp. El dos contra un li assegura moltes recuperacions, però també li deixa buits a l'esquena quan la línia defensiva no redueix espais. I és una zona desocupada que el Barça acostuma a saber aprofitar.

L'altre forat delicat per al Madrid, i que va perforar especialment el Sevilla (amb Konoplyanka) i el PSG (amb Cavani), és l'esquena de Danilo. Les excursions ofensives del brasiler són un pulmó en atac, però desequilibren l'equip en moltes transicions defensives. L'esforç de Modric per compensar-ho no sempre és suficient.

Com atacarà?

Amb Benzema debilitat, Cristiano i Bale jugaran en punta

El Madrid assumeix el risc defensiu de fer pujar els seus laterals perquè els necessita per activar un atac que, en estàtic, no sempre flueix amb garanties. Així, són bàsiques les incursions de Danilo (o Carvajal) i Marcelo (o Nacho). I no sempre progressen per fora, sinó que sovint se'ls veu per espais interiors. Aquest neguit de per on apareixen pot ser perillós per al Barça defensivament.

Els blancs no han renunciat als contraatacs, essencialment perquè sovint defensen força recollits al seu propi camp i sembla la millor fórmula per respondre un cop es recupera la possessió, però també han manifestat una voluntat d'imposar el seu domini a camp contrari. Contra el Celta, per exemple, van ser capaços d'arraconar un rival que acostuma a fer difícil la circulació de la pilota als seus adversaris.

En aquest escenari d'un Madrid amb més control, la figura de Bale entre línies és decisiva. Si Benzema arrenca des de la banqueta –que sembla el més probable, per la inactivitat del francès i per la polèmica extraesportiva que el persegueix–, el gal·lès assumirà el pes de fer de davanter centre, però interpretarà el rol molt a la seva manera. La mobilitat de Bale el fa aparèixer per dins com un fals 9, però sense renunciar al desmarcatge en ruptura que li permet explotar la seva velocitat. D'això viu el Madrid en molts moments, i se'n beneficia un Cristiano Ronaldo més estàtic per l'interior.

Amb la presència dels dos golejadors, a més, Benítez intenta assegurar-se capacitat rematadora dins de l'àrea. Se li sumen, sempre que poden, els interiors, especialment Kroos quan actua com a enllaç i fals mitjapunta. La potència exterior que té el Madrid amb les pujades dels seus laterals facilita el joc de centrades i rematades, potser un derivat de l'experiència anglesa de Benítez i un recurs que contra el Barça, habitualment incòmode en la gestió d'aquestes accions, voldran potenciar.