Publicitat
Publicitat

Allegro ma non troppo

El cor enterrat en un estadi de futbol

A molts barcelonistes aquest amistós d'Espanya a Costa Rica els sona a presa de pèl que no fa res més que cansar les cames dels jugadors del Barça. Però a Costa Rica, on quan una pilota roda, el cor batega més fort, el partit és fins i tot més important que el gran clàssic local entre el Deportivo Saprissa i la Liga Deportiva Alajuelense. Perquè Costa Rica és terra de futbol. I aquest futbol i aquest derbi no es poden entendre sense parlar català.

El Saprissa porta aquest nom en honor aDon Ricardo Saprissa, un dels personatges més interessants de l'esport de Centreamèrica i Catalunya. Nascut al Salvador l'any 1901, fill dels catalans Josep Saprissa i Carme Aymà, era un jove de casa bona que va encarnar l'ideal d'sportsman d'inicis del segle XX i que brillava en diferents esports sense cobrar ni un duro.

Don Ricardo Saprissa va estudiar arquitectura a Barcelona, on va fixar la residència després de la mort del seu pare i on va regentar després un negoci de roba a l'avinguda Sarrià. Darrere del taulell, qui atenia els clients era un dels esportistes més populars de la Barcelona dels anys 20: campió d'Espanya d'hoquei sobre herba amb el Polo, tenista d'èxit (campió d'Espanya, membre de l'equip espanyol de la Copa Davis i olímpic als Jocs de París del 1924) i, per sobre de tot, jugador de l'Espanyol, amb qui va guanyar la famosa final de l'aigua de Copa del 1929 a Mestalla. Durant 10 anys va ser un referent de l'equip blanc-i-blau, en el qual va arribar a ser capità i va protagonitzar partits històrics com aquell derbi de la calderilla, suspès el 1924 pel llançament de monedes del públic del Barça després d'una topada entre Saprissa i Paulino Alcántara.

Amb 30 anys Saprissa va marxar a Costa Rica per dedicar-se al tèxtil. Encaparrat a seguir vinculat al futbol, va acabar sent seleccionador nacional dels ticos i esdevenint el padrí d'un club de futbol fundat el 1935: el Deportivo Saprissa, que inicialment vestia amb els colors del Reial Club de Polo per desig d'un Saprissa que va posar la primera pedra de l'estadi de l'equip morado, que porta el seu nom.

Si el Saprissa juga en un camp amb nom d'exjugador de l'Espanyol; el rival, l'Alajuelense, juga en un camp amb nom d'exjugador del Barça: Alejandro Morera. Va ser precisament Saprissa qui va recomanar a l'Espanyol que fitxés aquest davanter el 1933, però el club blanc-i-blau no va ser prou ràpid i Morera va acabar al Barça, on va marcar 63 gols en 76 partits entre el 1933 i el 1935. Morera, que les va passar magres per tornar a casa amb l'inici de la Guerra Civil (va perdre tots els seus estalvis), va seguir fent gols amb l'Alajuelense fins que va penjar les botes i es va dedicar a la política. Va morir el 1995, quatre anys després que Saprissa, i, per desig de la família, el seu cor es va enterrar en una urna sota la tribuna de l'estadi que porta el seu nom.

Saprissa i Morera sempre es van portar bé. De ben segur que parlaven molt de Barcelona, la ciutat d'on provenen alguns dels genis que demà juguen a Costa Rica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT