Un cop d’orgull permet aferrar-se a la salvació i oblidar un curs gris

Cornellà de LlobregatEstirat de panxa enlaire sobre la gespa i mirant al cel de Cornellà. Per primer cop aquesta temporada, el porter blanc-i-blau Pau López va poder respirar tranquil. La seva imatge un cop finalitzat el partit, amb un triomf mínim (1-0) contra el Sevilla que assegura de manera virtual la permanència als espanyolistes, era un perfecte reflex del sentiment de tot el club.

No ha sigut una temporada fàcil ni per al jove porter ni per als seus companys, en bona part pels demèrits propis, que han eternitzat una salvació que, si no es produeix una combinació de resultats altament improbable, es podria fer matemàtica la jornada vinent. Guanyar al Camp Nou, on no hi seran per sanció els centrals Álvaro i Óscar Duarte, seria la via ràpida. Però també li pot valer perdre si Getafe i Sporting empaten, si el Granada perd o bé si el Rayo no guanya. Qualsevol d’aquests quatre camins assegura que l’Espanyol sigui equip de Primera la temporada vinent.

“Hem patit molt i ens ha costat molt dormir”, se sincerava Pau López a la zona mixta. Ahir amb prou feines va tenir feina, ja que un Sevilla farcit de suplents i joves poc habituals ni tan sols va arribar a rematar entre els tres pals. No va ser, tot i això, un partit tranquil, ni encara menys plàcid.

A falta d’encert, orgull

Encara que el Sevilla tingués mig cap a Europa i la seva proposta semblés sorprenentment inofensiva, els d’Unai Emery haurien pogut transformar el partit en tragèdia blanc-i-blava si Llorente, al minut 10, no arriba a enviar als núvols un precís centre de Curro.

El nerviosisme anava creixent al camp i a la grada en veure que l’equip, empès altre cop més pel cor que pel futbol, anava a batzegades a la recerca d’algun tipus de miracle en forma de jugada individual que desequilibrés una tarda més aviat espessa. Ho van intentar dos voluntariosos Hernán i Asensio, a qui va faltar profunditat. El primer, tot potència, no va trobar control. De les botes del segon va néixer el gol: un xut enroscat al pal que va desviar l’esquena de Rico i amb el qual després Caicedo, a plaer, firmava la seva vuitena diana del curs i resolia el tràmit.

Si un miracle no ho impedeix, l’Espanyol evitarà el malson un curs més.