Publicitat
Publicitat

El duel Nadal-Federer torna a Roland Garros

Fa relativament poc, com a màxim un parell d'anys o tres, totes les apostes haurien previst una final entre Rafel Nadal i Roger Federer a Roland Garros, el segon Grand Slam de la temporada. Eren els dominadors incansables del circuit: l'un era invencible sobre la terra batuda i l'altre era la plasmació de la solvència en una pista de tenis. Amb el temps, però, Nadal va pujar fins al número 1 del rànquing mundial i Federer va fer una baixada sensible que, en qualsevol cas, no el va fer moure d'entre els quatre millors jugadors del món.

En aquesta edició, però, tot indicava que a la final s'hi enfrontarien Novak Djokovic -fins divendres imbatut aquest 2011- i Nadal, a qui el serbi persegueix per arrabassar-li el tron del tenis mundial. Però Djokovic va tenir la mala fortuna de trobar-se amb el Federer més inspirat dels últims mesos i, en un partit elèctric, va claudicar per primera vegada en tot l'any. Així doncs, el espectadors de la Philippe Chatrier, la pista central de Roland Garros, podran gaudir del clàssic contemporani del tenis. Un duel que ja s'ha repetit set vegades en finals de Grand Slam.

Els precedents: 3-0 per a Nadal

D'aquests set enfrontaments, tres han estat a París. Els tres (2006, 2007 i 2008) els va guanyar Nadal sense gaires complicacions. La seva dreta d'esquerrà -efecte endimoniat, imprevisible en la direcció- és una autèntica tortura per al revés de fi estilista de què disposa Federer. Amb l'alçada que agafa la bola del balear sobre la terra batuda, el suís no acaba de trobar-se mai del tot còmode. De fet, Nadal té la capacitat, gairebé en exclusiva, d'incapacitar Federer per desplegar el seu joc. En les set finals de grans competicions que s'han disputat, el suís només s'ha endut la victòria en dues ocasions, totes dues a Wimbledon, que és pràcticament el jardí de casa seva.

Precisament per a Wimbledon sembla que s'està preparant Federer. Aquestes dues setmanes parisenques se l'ha vist agressiu, desacomplexat. Es nota que s'ho passa bé. I això, encara que el rival sigui Nadal, amb tot el que comporta, sempre afegeix una marxa més al joc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT