Publicitat
Publicitat

El futbol abans del Pep

Va existir un entrenador que somiava en un equip de futbol en què tots els jugadors fossin més o menys iguals de forts i alts, en què tots dominessin bé la pilota amb els peus i poguessin jugar en qualsevol posició. Per desconcentrar el rival, per guanyar en agilitat i evitar problemes si algú es lesionava. I aquest somni el va tenir 60 anys abans d'aquest Barça-Vila-real en què els blaugranes van enamorar sense davanters i defenses centrals nats. Aquest tècnic es deia Gusztáv Sebes.

La història del futbol és tan fascinant que hi ha un fil conductor directe entre dos tècnics tan diferents com Sebes i Guardiola. Sebes (Budapest, 1906-1986) va ser el pare del fantàstic Aranycsapat, l'equip hongarès que va dominar el futbol europeu a inicis dels anys 50. Aquella Hongria que va ser el primer equip continental a guanyar a Wembley (per un clar 3-6, el 1953) i que va servir per inspirar molts tècnics amb un estil molt flexible per a l'època, en part gràcies a la polivalència de jugadors com Hidegkuti (el precursor de la figura del fals 9), Puskas, Czibor, Kocsis o Budai. La selecció que va estar-se anys sense perdre i va veure com el primer partit en què era derrotada era precisament la final del Mundial del 1954.

Aquella Hongria va trencar amb els sistemes tàctics rígids de l'època, els vells WM, i va apostar per un 2-3-2-3 amb velocitat, mobilitat i elegància. Un equip tàcticament privilegiat amb un tècnic que demanava als jugadors que fossin solidaris i que s'ajudessin entre ells a la gespa en nom del comunisme -sí, Sebes ho era ja des dels seus temps de delegat sindical en fàbriques-. Un comunisme que amb el temps va espantar els jugadors, que acabarien tots exiliats, però que sobre la gespa va funcionar molt millor que als carrers de la ciutat de Budapest.

Aquell equip va influenciar tècnics com l'anglès Don Revie i va iniciar un camí que Rinus Michels seguiria per crear el futbol total holandès del 1974. Dos equips que van inspirar Laureno Ruiz, l'home que va canviar metòdicament el Barça des que l'any 1972 va fer-se càrrec del futbol base blaugrana. Com li recordava a Martí Perarnau a l'imprescindible llibre El camí dels campions , Laureano va implantar a finals dels anys 70 un 3-4-3 a tots els equips del futbol base blaugrana basant-se en "aquella Hongria de Sebes, perquè Kocsis jugava del que ara entenem com un 8, i Puskas de 10, mentre que Hidegkuti ho feia de 9. Vaig veure que ho feien i vaig moure les peces d'una manera similar, situant el meu davanter centre més endarrerit". Per entendre aquest Barça sempre llest en innovació, no ens podem limitar a recordar Cruyff i el Dream Team. Hi ha un fil d'Ariadna que ens porta fins a Laureano Ruiz, Michels, Sebes i jugadors com Kocsis i Czibor, dos homes que brillarien vestint de blaugrana i van ser deixebles de Sebes. Ben cert és que l'equip de Guardiola és meravellós. Però per entendre'l cal aixecar la vista i mirar enrere. Tal com no hi hauria l'art de Miquel Àngel sense Giotto i Cimabue, no tindríem aquest Barça sense visionaris del futbol com Sebes i Laureano .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT